Desirée García: «Vaig veure la cara de la nena i la vaig sentir com meva»

Desirée García Pecero (Barcelona, 1965) porta un àngel de la guarda incorporat. Fa gairebé dos anys, el 31 d'agost del 2013, dos dies abans del seu aniversari, va veure dues dones desesperades intentat parar un taxi al carrer d'Entença. Tot i que només faltaven 10 minuts per incorporar-se al seu lloc de treball de cambrera al bar Xamfrà, just davant de la presó Model, García no s'ho va pensar dos cops i va anar a ajudar-les sense intuir què estava a punt de passar.

-Segueixi vostè.

-Un taxista va frenar, però al veure les noies de prop va accelerar i va marxar. Una es va aturar, va fer un crit. Un líquid li queia per les cames. Vaig comprendre que anava de part. La vaig fer estirar i li vaig dir a la seva companya, una cosina seva, que busqués ajuda.

-I li va tocar fer de llevadora.

-Jo li vaig abaixar les calces i vaig notar al palmell de la mà la cara de la criatura. ¡Estava sortint! Però es va quedar encallada i li vaig haver d'estirar el cap amb compte. Em relliscava i vaig començar a netejar-la com vaig poder. Es va posar morada i li deia: 'Ara no et moris'. La mare estava espantada i pendent de mi. Vaig intentar semblar tranquil·la. Li vaig donar uns cops a l'esquena a la criatura i va començar a plorar, i a treure aigua pel nas.

-Vostè ja havia vist un part.

-I ara. Tinc dos fills, però no veus com neixen. Em va sorprendre que el nadó rellisqués tant. Gairebé no el podia agafar. I el color. Tenia el cordó enrotllat al coll. No sabia si tallar-lo. ¡Encara sort que no ho vaig fer! Podria haver mort. Tampoc vaig estirar el cordó perquè hauria arrencat la matriu. Instintivament, el vaig recollir i el vaig posar sota de les cames d'ella. Però són coses que no saps. De seguida va arribar l'ambulància i uns mossos de la presó, que es van fer càrrec de la mare i la criatura, que era nena.

-La Conselleria d'Interior va informar que van ser els mossos els que van salvar la nena.

-La gent del bar i del barri estava indignada. Sabien que havia sigut jo qui va assistir el part. Centenars de mossos van felicitar els seus companys a internet, però veïns i amics van escriure per explicar-los la veritat.

-Sospito que els Mossos volien netejar la seva imatge. Va coincidir amb alguns casos greus protagonitzats per ells.

-Tots ho pensem. Però crec que no és culpa d'aquells mossos, sinó dels seus caps. La gent deia que si la policia mentia amb una cosa així, què no farien amb coses més grans. Però jo no vull protagonisme. El més important per a mi és el privilegi d'haver viscut una cosa així i saber que la nena viu. Va ser el meu millor regal d'aniversari.

-Qui segur que sap la veritat és la mare.

-Sí. Primer, va venir la seva cosina al bar a donar-nos les gràcies. Ens va dir que la nena va passar uns dies a l'hospital perquè havia aspirat líquid. Després ens va visitar la mare amb la nena per conèixer-me.

-Emocionant.

-Molt. Vaig veure la cara de la nena i la vaig sentir una mica meva. Va ser impactant. La mare m'ho va agrair. Em va explicar que li faltaven tres setmanes i que s'havia avançat. Venia de veure el marit a la Model quan es va posar de part. Quan anava a veure'l em duia la nena al bar. Després va deixar de venir. Potser l'home va quedar lliure.

-¿Algun cop li havia passat una cosa així?

-Ui, no ho havia pensat. Però ara que ho pregunta un cop la meva companya del bar es va ennuegar bevent aigua. No podia respirar. Vaig pensar que feia broma. Fins que la vaig agafar per darrere i li vaig prémer el pit perquè l'expulsés. Em va dir que es moria i que jo li havia salvat la vida.

Notícies relacionades

La inexperiència i la divisió del conclave abonen la incertesa

L’Anticrist a les portes

-Ufff.

-I el nét d'una clienta es va ennuegar amb una gominola. Li vaig posar els dits a la gola i l'hi vaig treure. Igual que anys abans a la meva filla al deixar de respirar per un trosset de cargol que se li havia quedat entravessat.