El tabú no es toca a classe

Quan Xavier Cererols va arribar a classe dilluns a la tarda, després de la pausa del migdia, gairebé tots els seus alumnes de cinquè de primària ja estaven al corrent del que aquell matí havia passat a l'institut Joan Fuster de Barcelona. «No va fer falta explicar-los què havia passat. Realment en això, a obtenir informació, van tots un pas per davant dels adults», explica aquest professor del col·legi públic La Font d'en Fargas de la capital catalana. De fet, molts estudiants de centres de tot Espanya van aprofitar les hores en què el perfil de Facebook de l'agressor va estar actiu per entrar-hi i conèixer detalls de la seva vida. Alguns fins i tot van dir que havien aconseguit el seu número de telèfon mòbil.

«En aquestes condicions -prossegueix Cererols-, el millor que podem fer els mestres és intentar resoldre els seus dubtes, els seus perquès». Una tasca complicada.

Els tràgics fets del Joan Fuster han transcendit més enllà de l'institut. Tots els centres catalans, públics i privats, van mantenir dimarts un temps de silenci -un minut, dos, cinc...- per mostrar la seva consternació davant el que havia passat.

«I gairebé tots han apostat per utilitzar aquests minuts com a acció educativa, adaptada, evidentment, al nivell de cada classe», assenyala Montse Ros, secretària de l'àrea d'educació de CCOO a Catalunya. «Crec que la comunitat docent de Catalunya ha donat un gran exemple amb la digna reacció que ha tingut en tot aquest assumpte», reivindica Ros.

L'objectiu era que els minuts de silenci no s'acabessin convertint en paper mullat, sinó que també servissin per reflexionar, per tractar el tema a classe, per aprendre. ¿Què? Aquesta és la qüestió.

Sense instruccions concretes

A falta d'una instrucció precisa de la Conselleria d'Ensenyament, que de forma genèrica recomana als centres educatius que aprofitin els assumptes d'actualitat que vagin sorgint per adaptar-los i debatre'ls a classe amb els alumnes, en aquesta ocasió cada centre -o cada professor- ha aplicat el seu propi criteri a l'hora d'abordar el tema. «De fet, alguns encara l'estem tractant», afirma Llum Sanmartín, professora d'un institut de Secundària a l'Hospitalet de Llobregat.

Uns, la majoria, han optat per parlar amb els seus alumnes sobre la violència. Altres, la minoria, s'han arriscat a introduir els seus estudiants en la sempre espinosa qüestió de les malalties mentals.

L'institut Torre del Palau, a Terrassa, és un dels que han apostat per començar a trencar el tabú al voltant d'aquestes patologies. «No ha sigut només pel que ha passat al Joan Fuster. De fet, és un tema que tractem des de fa un temps i que també va sortir a col·lació quan vam parlar sobre Andreas Lubitz, el pilot de l'avió de Germanwings», detalla Evaristo González, director del centre.

Segons la seva opinió, «la de les malalties mentals és una realitat a la qual els instituts no podem ser aliens. En gairebé tots els centres hi ha algun alumne amb algun trastorn o que rep alguna medicació», sosté González. Per això, prossegueix, els seus alumnes participaran en una jornada sobre salut mental, organitzada en col·laboració amb l'Hospital Sant Joan de Déu, «perquè vagin coneixent què són aquestes malalties i vagin desterrant tabús», afirma.

Si els problemes de salut mental tenen menys presència a les aules «possiblement és perquè afecten casos puntuals. No és un tema del qual els nois parlin habitualment», reflexiona Marisa Oliva, mare d'una jove que estudia batxillerat i un noi de segon curs d'ESO. «Entenc que és normal que a classe parlin d'assumptes que els són més pròxims, com la seguretat a internet o les addiccions», diu aquesta progenitora de Sabadell.

Notícies relacionades

El Govern destinarà 20 milions d’euros a reformar 70 residències d’avis i a crear 504 places noves

Poques aus, però un paradís per a la flora: ¿què hi ha ara a la llacuna de la Ricarda, afectada per l’ampliació de l’aeroport?

Oliva ha parlat del tema amb el seu fill petit, «que té la mateixa edat que el noi del Joan Fuster». Ho ha fet «intentant no magnificar el que ha passat i ell ha entès que es tractava d'un xaval a qui se li'n va anar la pinça, segons em va dir».

Més impressionat està Iván, alumne de quart d'ESO, que dimarts va dedicar la classe d'Anglès al seu institut de Barcelona per parlar de l'assumpte. «L'he vist preocupat. I no per la violència del fet, sinó perquè no aconsegueix entendre com un noi com ell pot haver arribat a sentir-se tan malament», explica Teresa Pérez, la seva mare.