Condemna sense fi d'Antúnez

«Em dic José Antúnez Becerra. Vaig néixer en un poble que es diu Talavera la Real, que està a Badajoz. Visc aquí, a Barcelona, des dels tres anys i és on he fet la majoria de les meves malifetes. Però he de dir que sóc bona persona i no he matat mai ningú, ni tampoc he fet mal a cap dona. Els meus delictes en general han sigut atracaments a bancs, però també robatoris de cotxes i ser posseïdor d'armes de foc. A part d'això, poca cosa a destacar». Aquestes paraules les va escriure Antúnez, de 58 anys, fa uns dies. És un dels pocs presos històrics que queden. La seva última condemna no va ser lleu: 18 anys i vuit mesos de presó pel motí de Quatre Camins del 2004, en què un grup de reclusos van retenir alguns funcionaris del centre. Està complint un total de 29 anys de presó. Des de fa 46 dies està en vaga de fam i dissabte també va deixar de beure. Ha perdut 20 quilos.

Antúnez protesta perquè, tot i haver complert gairebé la meitat de les condemnes imposades, la direcció general de Serveis Penitenciaris no li atorga cap permís de sortida. És al centre penitenciari de Brians II, a Sant Esteve Sesrovires. Aquest últim cap de setmana, segons els seus parents, no s'ha mogut del llit per la debilitat. Ahir, un grup de suport va tallar el trànsit a l'avinguda de la Meridiana de Barcelona. Una persona es va penjar al pont d'entrada a la ciutat.

Antúnez reconeix que de jove va ser «una peça», però es queixa que «sense haver matat ningú, sempre respectant el poble treballador», és a la presó des de fa gairebé 40 anys de la seva vida. Als 17 anys va ingressar per primera vegada a la Model. Abans ja havia passat per diferents correccionals. Va començar a delinquir al barri Gòtic, on vivia amb uns pares de condició humil. Els reformatoris li van oferir la possibilitat de treure's un verdader màster en delinqüència.

Activista a la presó

El 1978 va formar part de la Copel (Coordinadora de Presos en Lluita). Aquell mateix any, amb altres reclusos, va fer un túnel que comunicava la Model amb les clavegueres. Antúnez va controlar les obres des de la infermeria, on va ser traslladat al fingir que estava malalt. També va muntar la instal·lació elèctrica. Per això li van posar el sobrenom de l'Enginyer. El 2 de juny de 1978, 45 presos es van escapar pel túnel. Des que va tornar a entrar a la presó ha protagonitzat diverses vagues de fam (el 2012, durant 51 dies). «Sempre he lluitat contra l'abús de poder de l'Administració», reconeix.

Notícies relacionades

Obrir la teva llar transforma vides

Les persones grans pateixen dues de cada 10 estafes a Catalunya

El que li passa a Antúnez és el peix que es mossega la cua. Compleix el requisit legal d'haver liquidat una quarta part de la condemna (gairebé la meitat). Malgrat això, està pendent de realitzar el programa de tractament en què s'inclou una teràpia sobre alcoholisme i una altra sobre conductes violentes. El pres es va comprometre el 24 d'agost del 2014 a fer-lo, però no se'l va incloure en el programa. Ara, li han dit que potser el 2017. «La falta de proposta-inici del programa de tractament de manera deliberada ha suposat un retard, no imputable al meu defensat, de l'accés als permisos de sortida», relata la seva advocada. Fonts de la Conselleria de Justícia es van limitar a reconèixer que Antúnez està en vaga de fam i que està sota control mèdic i sanitari.

EL PERIÓDICO ha tingut accés a un document en què la junta de tractament denega a l'intern l'autorització d'un dels permisos per la seva «perillositat» en base al motí de Quatre Camins de fa més de 10 anys (alguns funcionaris van ser condemnats per maltractaments). L'advocada d'Antúnez lluita perquè aquest pres amb ànima anarquista aconsegueixi un permís. Ha sol·licitat que el límit del compliment es fixi en 20 anys i ha presentat queixes en diverses institucions. I ell segueix amb els seus poemes. «Soy del pasado / aunque vivir es sufrir / ahora no está en vivir o morir / es estar en resistir.