Judit Graells: «El cuc era un animal sagrat a Egipte»

En un antic galliner situat al pati d'una caseta del Baix Guinardó té la seva seu la microempresa Recicluc (www.recicluc.com). Des d'aquí la Judit empaqueta cucs en caixes o «nuclis» de 1.000, de 500 i de 250 i les distribueix per Catalunya, Espanya i també per Europa.

-¿Quants cucs  té?

-Uns 10.000. No es veuen perquè no els agrada la llum i s'amaguen. [Fica la mà en un contenidor i en treu una desena de cucs que es recargolen] ¿Els veu ara? N'hi ha de grans, de color vermell, i també petitets, que són blancs i molt bonics.

-¿Ha dit bonics?

-Sí. ¿Oi que no fan angúnia?

-…

-Les coses naturals no fan fàstic. Olora això: estic remenant fems, matèria orgànica i cucs, i fa una olor molt bona de bosc humit.

-Doncs és veritat.

-Són cucs de l'espècie Eisena Foetida, coneguda popularment com a cuc de Califòrnia, encara que n'hi ha a gairebé tot el món. Són molt voraços perquè cada dia mengen l'equivalent al seu pes en matèria orgànica, i és el millor cuc per produir

humus.

-Defineixi humus per als no iniciats.

-L'humus és un substrat natural cent per cent orgànic producte de la digestió dels cucs. Proporciona aliment i humitat a les plantes, que produeixen fins a tres vegades més fruit que amb un adob normal. El cuc era un animal sagrat a l'antic Egipte perquè fertilitzava la terra; qui gosava matar-los, era executat. També serveixen per alimentar amfibis, peixos i gallines, i per fer farina per a animals. Tenen molta proteïna i poc greix.

-Aquí els menyspreem. «¡Cuc!», es diu per insultar.

-Hi ha cucs i cucs, però és veritat que en la nostra societat tendim a menysprear el que és natural i les ensenyances de la gent gran. Abans aquests cucs els trobàvem a tots els horts, fins que els productes químics van acabar amb ells per accelerar el ritme de producció.

-¿Com arriba a criar cucs? ¿És de poble o del gremi bio?

-¡No, de cap manera! Jo venia de la restauració. Tenia una rostidoria, treballava tots els festius, tenia problemes físics i sempre estava esgotada. Fa uns cinc anys vaig decidir canviar de vida i un dia, per casualitat, em vaig fixar en una parada d'informació sobre com fer compost [adob orgànic] a casa. Em van explicar que els cucs només es podien comprar per internet i vaig pensar que segur que hi havia més persones com jo interessades a comprar cucs i jo els els podria subministrar.

-I va passar dels pollastres als cucs. 

-I en lloc d'estar tancada, ara treballo de cara a un jardí, amb el solet, escoltant els ocells i les campanes de Sant Pau. Jo m'organitzo la feina i puc anar a buscar els meus dos fills a l'escola. És un gran plaer.

-¿Quina és la seva satisfacció més gran?

-El fet que una cosa que jo he pensat i en què m'he esforçat pugui interessar a la gent. Ho faig tot jo: crio els cucs, els comercialitzo, fabrico les caixes de fusta per fer vermicompostatge [vermis és cuc en llatí], vaig dissenyar la pàgina web sense tenir idea de llenguatge HTML i fins i tot faig el repartiment per Barcelona en moto.

Notícies relacionades

Joves extutelats imploren a Drets Socials que no els faci tornar ajudes

Posada en marxa dels tribunals d’instància i les oficines de justícia

-¡CucExpress!

-[riu] Cosa que m'he proposat, cosa que he tirat endavant. Al principi no és fàcil. Els primers mil cucs que vaig comprar se'm van morir tots. Però tot és qüestió de proposar-s'ho i tenir certa empenta i confiança en el que fas. Voler és poder, aquest és el meu lema.