Neteja de falsos fans

Demostrar que s'és molt popular a les xarxes socials es pot girar en contra dels interessats. Facebook, Twitter o Instagram han deixat de tolerar que s'engrossin els comptes dels seus usuaris més famosos artificialment i han iniciat batudes contra els perfils falsos que inflen el nombre de seguidors d'actors, cantants, futbolistes i fins i tot polítics. Les raons no escapen a ningú: empreses que cotitzen en borsa no poden permetre's falsejar les seves dades de clients, que de fet són el seu actiu comercial real.

A principis de desembre, Instagram va cancel·lar un munt de comptes que va considerar falsos, incloent-hi els anomenats inactius, aquell terç dels usuaris de la xarxa de fotografia mòbil que obren un compte, llancen dos comentaris i no el tornen a usar mai més. La xarxa, ara propietat de Facebook, va rebaixar així considerablement el nombre de seguidors de molts usuaris, especialment els més populars. Malgrat que la primera perjudicada va ser la mateixa Instagram (el seu compte corporatiu va perdre gairebé un terç dels usuaris), alguns dels ultrafamosos mundials en van sortir escaldats. Justin Bieber s'hi va deixar 3,5 milions de fans; Kim Kardashian, 1,3 milions; Beyoncé, 800.000; Cristiano Ronaldo i Neymar, uns 300.000 cada uno, i Rihanna, 1,3 milions.

Afegit per recomanació

Però no solament els va afectar a ells. Usuaris normals també van veure reduir-se els seus números i desapareixien perfils amb noms estranys que se'ls havien afegit de sobte, només perquè la seva activitat a la xarxa començava a despuntar. És el fruit d'un sistema que va recomanant a altres els usuaris més actius. A Twitter, per exemple, aquest mètode fa créixer els comptes quan se superen els 2.000 seguidors.

Fa un any, un estudi de dos investigadors italians, Carlo de Micheli i Andrea Stroppa, calculava que, a causa d'aquest funcionament de les xarxes socials, aproximadament un 4% dels comptes de Twitter eren falsos i que la dada aniria augmentant. Twitter havia admès un any abans que el nombre era del 5% i Facebook el va elevar al 10%.

Escapar d'aquests falsos amics, i de les seves pretensions d'enviar spam, no és complicat. N'hi ha prou d'anar esborrant els perfils que no tinguin activitat, dels quals no es conegui el nom o que només repiquin el que publiquen uns altres, sobretot en altres idiomes. Si el nivell de vanitat propi ho tolera, es poden usar eines com Twitter Audit o la de l'agència Estatus People, que permeten comprovar si els seguidors són reals.

Notícies relacionades

Els robots s'apoderen d'internet

Frau de 5.200 milions als EUA amb clics falsos en anuncis

Un repàs als comptes de polítics, per exemple, ofereix resultats curiosos. A Mariano Rajoy, dels seus més de 657.000 seguidors, un percentatge altíssim no han llançat mai un tuit i fa uns mesos hi va haver cert escàndol quan es va descobrir un alt percentatge d'usuaris de països àrabs. I una cosa semblant passa amb els 117.000 de Pedro Sánchez o els 739.000 de Pablo Iglesias.

Altres usuaris simplement rebien el seu càstig, perquè havien comprat als seus falsos amics, creats per robots o treballadors asiàtics, en pàgines o serveis de software especialitzats (suposades agències de trànsit), a menys de 30 euros el miler. «Fer créixer un compte demana un temps i s'ha de fer amb continguts interessants per a uns altres. Hi ha agències que havien promès la lluna sense ni tan sols haver fet una anàlisi de l'univers al qual es dirigien, i després els directors de màrqueting volien resultats. Se'ls hauria de preguntar per què van entrar en aquest joc», explica Selva Orellana, fundadora de l'agència de reputació digital Onbranding.