AMENACES A LA XARXA. EL NEGOCI

Frau de 5.200 milions als EUA amb clics falsos en anuncis

Robots falsifiquen l'audiència de la publicitat en benefici de la web que l'allotja

Les mateixes màfies controlen els programes i les pàgines que visiten

2
Es llegeix en minuts
CARMEN JANÉ
BARCELONA

Un demolidor estudi sacsejava a finals del 2014  el món de la publicitat on line: l'associació d'anunciants nord-americana, l'ANA, juntanent amb la consultora de seguretat White Ops, publicava que el 36% dels clics en anuncis en pàgines web no els feien persones i, per tant, eren falsos, i que l'import gastat als Estats Units en publicitat que no veu ningú arribaria aquest any a 5.200 milions d'euros. El frau del clic és una cosa que en el món d'internet se sospitava, perquè gairebé tot l'univers de la publicitat on line funciona igual: com més clics, més ingressos. Però ningú hi havia posat xifres.

L'estudi de l'ANA, realitzat sobre tres milions de pàgines web, assenyalava que el frau afecta tant  «anunciants de renom i companyies importants» com webs petites. Segons les seves anàlisis, els robots actuen en tots els sectors i tipus d'anuncis, si bé comencen a despuntar més en el vídeo, on hi ha més automatismes (les imatges es comencen a reproduir només entrant a la pàgina, per exemple) i l'anunci es paga més car. De fet, l'ANA assenyalava que el 23% de les impressions d'anuncis de vídeo són falses, igual que l'11% dels anuncis estàtics i el 19% dels dinàmics (que van canviant). El súmmum del frau se l'emporten els enllaços a altres webs (fins al 52% del trànsit és automatitzat), que és el més buscat, perquè Google prima les webs més enllaçades.

L'engany funciona a base de bots molt sofisticats que arriben a suplantar el mateix usuari utilitzant les cookies que ja té instal·lades al seu navegador (els trossos de codi que defineixen el perfil demogràfic que té per als anunciants: sexe, edat, interessos... ).

Altres robots funcionen només a hores nocturnes, i a més ho fan una sola vegada per no ser detectats per les aranyes (robots rastrejadors) de Google, que consideren que un usuari no clicarà més d'una vegada al dia en el mateix anunci.

ART I PART / Moltes de les xarxes criminals que sembren els bots també són les propietàries de pàgines minades d'anuncis per les quals naveguen les seves màquines. La majoria també han estat creades de forma automàtica, clonant altres webs que s'esforcen a ser originals, o simplement citant un paràgraf i incloent-hi l'enllaç, perquè semblin més profes-

sionals. Són fàcils de detectar perquè ni tan sols respecten la completa extensió de les paraules.

Notícies relacionades

«És un problema endèmic de la publicitat on line. Als Estats Units han creat una llista de bots que es va actualitzant i que és consultable pagant prèviament, i a Espanya estem treballant amb Autocontrol en un codi de regulació del sector», explica Paula Ortiz, assessora legal d'IAB España. «Per a les grans webs és difícil falsificar els resultats perquè estan molt controlades per mesuradors independents, però les petites ho tenen pitjor», afirma el seu company Javier Clarke, responsable de New Media.

Però el frau no solament implica màfies de països de l'Est o de la Xina. Un periodista de la web sobre publicitat Digidaily va demostrar el mes de març passat que era possible comprar trànsit per a una web nord-americana creada amb paràgrafs copiats, omplir-la d'anuncis amb una gran agència i posicionar-la sense que ningú comprovés la qualitat del contingut ni si infringia les lleis de propietat intel·lectual perquè totes les accions les podia fer de forma automatitzada. En 10 dies, va guanyar 100 euros, que va donar a una oenagé.