Saim Dušan Inayatullah: "¿Per què si aneu al 'pakis' sempre parleu castellà?"

Són les 11 del matí i l'edifici històric de la Universitat de Barcelona és un formiguer  d'estudiants que surten de classe o s'asseuen en cercle sota l'immens ficus del pati de Lletres. En aquest entorn es mou des de fa dos anys Saim, un estudiant de lingüística nascut a Brisbane (Austràlia) de mare sèrbia i pare pakistanès, que demana que se li faci l'entrevista en català.

-¿De quina classe surt?

-D'introducció a l'eusquera.

-Vaja, ¿no en tenia prou amb el català?

-El català no l'estudio a nivell acadèmic. La meva visió d'una llengua és més activa. Si vull aprendre una llengua escolto música, veig sèries i parlo amb la gent.

-¿I amb quines sèries i grups ha aconseguit parlar-la tan bé en tan poc temps?

-Veia Plats Bruts i Polònia i escoltava Aspencat, Adversaris i Txarango. I suposo que també hi influeix que el meu company de pis sigui de Banyoles.

-Ja li notava jo un lleu accent de Girona... Pompeu Fabra es trauria el barret.

-[Riu] És curiós, al tenir la pell i el cabell més foscos a Austràlia sempre em prenien per estranger, en canvi aquí em senten parlar i donen per suposat  que sóc català. ¡Fins i tot em pregunten de quin poble sóc!

-¿En quantes llengües podria respondre aquesta entrevista?

-En anglès, en serbocroat (que és la meva llengua materna), en català i en castellà. Tinc un nivell intermedi de panjabi -que és l'origen ètnic del meu pare-, holandès i portuguès i estic fent classes d'occità, hebreu i polonès.

-¿Segur que no es deixa cap llengua?

-Bé, un amic del Marroc m'està ensenyant la variant col·loquial de l'àrab marroquí i també estic aprenent ucraïnès amb unes amigues.

-¿Doncs no era que amb l'anglès n'hi havia prou per anar a tot arreu?

-Penso que l'anglès s'ha estès massa i s'ha instrumentalitzat per crear divisions de classe, destruir la diversitat cultural i homogeneïtzar el pensament. A mi m'interessa la sociolingüística, que és la relació entre la llengua i la societat, i em sento més pròxim a les llengües minoritzades: el català i l'eusquera davant del castellà, el panjabi enfront de l'urdú, l'ucraïnès enfront del rus...

-¿Què l'ha sorprès de Catalunya?

-Sabia que aquí hi havia dos llengües però em pensava que el català es parlava més. La gent no se n'adona que la llengua només se salvarà si la parlen ells. Conec molts catalanoparlants superreivindicatius que a la universitat canvien al castellà encara que l'altra persona entengui el català. ¿I per què si aneu a un supermercat pakis (com en dieu vosaltres) sempre parleu directament en castellà?

-Això passa sobretot a Barcelona.

-Doncs no ho entenc. Em sembla poc respectuós. És com dir-los: «Vosaltres sou de fora i sempre sereu de fora».

-Diria que ho fem més aviat per complex, però en prenc nota.

-Entenc que aquí hi ha hagut un procés històric, però ¿com han d'aprendre català els immigrants si els mateixos catalanoparlants no els parlen en català? A Irlanda hi ha molta gent que aprèn irlandès però que després no el parla mai. No vull dir que Catalunya vagi en aquesta direcció, però podria acabar així si no hi fem res.

Notícies relacionades

El Govern ampliarà la bonificació dels bitllets de trens regionals al 60% a partir de l'1 de juliol

Una persecució policial des de França fins a Salt acaba amb dos detinguts

-¿El català podria arribar a extingir-se?

-Sí, per això cal esforçar-se més. Però no solament en el coneixement del català a nivell institucional i escolar, sinó en el seu ús normal i quotidià. S'ha de canviar d'actitud si es vol salvar la llengua.