Embrions creuats

¿Un nadó és fill de la mare que el dóna a llum o, al contrari, de la parella que, sense haver-ho volgut, ha proporcionat un òvul seu fecundat a una altra dona? Aquesta és la qüestió a què s'enfronta avui la jutge Silvia Albano, arran de l'error d'un hospital de Roma que va intercanviar embrions de diverses parelles, cosa que ha donat lloc a gestacions creuades.

La jutge dictaminarà avui una primera decisió sobre un cas que afecta dues parelles i dos fills bessons, nen i nena, que està previst que neixin entre el 12 i 14 d'aquest mes a l'hospital Sandro Pertini de Roma. La intervenció judicial ha estat sol·licitada per una de les parelles abans que es produeixi el part i abans que el procés s'allargui.

L'embolic jurídic, amb aspectes ètics de relleu, es va produir l'any passat, quan a l'hospital va tenir lloc una ronda de gestacions artificials de cinc parelles. Els òvuls i espermatozoides de cada una d'elles havien estat fecundats in vitro i van ser implantats en les cinc dones. Totes van quedar embarassades menys una que, per raons personals mai revelades, va sol·licitar una prova de l'ADN de tots els fetus.

El resultat d'aquesta prova va ser que els bessons d'una de les dones tenien l'ADN de la demandant i el seu marit, que rei­vindiquen la paternitat biològica. «L'ADN és nostre. L'ambient en què es produeix la gestació no influeix sobre el desenvolupament del fetus», argüeix el lletrat Nicolò Paoletti, que defensa la parella.

Protecció i aliment

Tot al contrari que Michele Ambrosini, defensor de la dona que va quedar embarassada. «La investigació científica prova que existeixen diferents capacitats d'activació i adaptació de l'ADN segons l'ambient (de la gestació)», rebat. «Objectaré que el paper fonamental és el de la mare que porta l'embaràs i assegura al nen protecció i aliment», afegeix. En canvi, Paoletti rebat que, segons la constitució i la carta europea sobre els drets de l'home, «la noció de vida privada comprèn aspectes importants de la identitat personal, de la qual forma part la identitat dels pares».

El cas ha estat objecte d'enquestes populars i debats en programes de televisió, sense que s'hagi arribat mai a un consens entre el públic. Alguns experts constitucionalistes italians addueixen que, en els casos de fecundació in vitro en l'àmbit d'una sola parella, la llei reconeix com a mare la dona que dóna a llum el nadó.

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Stefania Stefanelli, professora de dret familiar a la Universitat de Peruggia, argumenta que «abans de l'autorització de la fecundació heteròloga (en la qual els gàmetes són de donants), l'única via per poder establir legalment la maternitat era el part». Afegeix que ara l'ADN ja no és el criteri definitiu, perquè «amb la fecundació heteròloga el nadó és fill de la mare ­social».

Edgardo Somigliana, director del centre d'esterilitat del policlínic de Milà, explica que «l'ADN rep influències de l'ambient en què es troba l'embrió». Tant és així que «el fet que hàgim legalitzat la fecundació heteròloga prova que ja no considerem l'ADN com l'aspecte més important en la relació pares-fills». Diversos col·lectius de dones han suggerit que les dues parelles, que no han volgut trobar-se mai, acullin els bessons com a fills de tots quatre conjuntament.