Marcos Díaz Grillo: "Per Sant Joan no en vull saber res de petards"

A l'atapeït minitaller d'aquest tècnic en efectes especials i expert en pirotècnia i explosions pot nevar a l'estiu, ploure en un dia assolellat i declarar-se un foc controlat. Amb més de 60 pel·lícules i centenars d'espectacles de carrer, anuncis i programes de televisió en el seu currículum, no hi ha efecte que se li resisteixi.

-Escolti, suposo que no volarem...

 

-No es preocupi, aquí no guardo explosius. Però sí que tinc els químics amb que acabo de fer el vídeo Casi [activi el codi QR al final del text per veure aquest i altres treballs] per a la Universitat Pompeu Fabra: bicarbonat sòdic, àcid cítric i acètic...

-¡Sembla la caixa del vell joc Quimicefa!

 

-Tots els efectes que surten en el vídeo els he preparat al taller de casa. Les lletres que diuen CASI les he construït amb bicarbonat i les he passat pel forn on em faig les pizzes. Al vídeo sembla que els caigui a sobre aigua, però en realitat és àcid acètic, un reactiu, i per això les lletres comencen a bombollejar i a treure fum.

-Va començar a jugar amb foc molt jove.

 

-Amb 15 anys ja tocava petards a la Colla de Diables de Santa Coloma. Als 19 era cap de colla i treballava com a actor a Avalot Teatre, una companyia amb la qual feia espectacles pirotècnics de gran format. Estàvem de gira el 2001 quan hi va haver un accident i em vaig cremar la meitat del cos.

 

-¿Què va passar exactament?

-Va ser un error tècnic. Va esclatar una bossa d'explosius que no havia d'esclatar i em va afectar el maluc. Malgrat les mesures de seguretat i de la roba ignífuga, treballes amb bengales de magnesi que arriben a temperatures de 1.500 graus, i això fon el ferro.

-O sigui, que està viu de miracle.

 

SEnDNo m'hi vaig quedar pels pèls. Vaig caure en un xoc conscient i ho veia i ho sentia tot però no notava res. Era una imatge dan­tesca: semblava un misto encès i tenia penjolls de carn socarrimats. El braç em va quedar deformat i durant quatre anys m'han estat fent intervencions de cirurgia plàstica.

-¿Es va plantejar deixar de jugar amb foc?

 

-Vaig estar dos anys de baixa. Tenia un trauma psicològic i un caos al cap: «¿Segueixo o no segueixo?». Acabava d'entrar en un món que m'agradava molt. Els Comediants i La Fura em demanaven que treballés amb ells i jo no volia parar just en aquell moment. ¿Sap què feia per tranquil·litzar-me? Me n'anava al local dels diables.

-No podia estar lluny del foc.

-No, però ja no vaig tornar a ser actor. Vaig treure les meves pròpies conclusions d'aquell accident i em vaig passar a la part tècnica. No volia que el que m'havia passat a mi tornés a passar-li a ningú més.

-¿Quin va ser el seu primer treball després d'aquell terrible accident?

 

-Tirar-li un pot de fum a TVE a Robin Williams. Des d'aleshores he treballat amb dimensions molt grans de foc i petards i mai he tingut cap error tècnic. Abans de donar el vistiplau per detonar, ho reviso tot manualment tres vegades. Una de les coses més difícils que he fet és l'escena del foc dins del taüt de la pel·lícula Buried. ¡Era un espai estretíssim!

-¿Com viu la revetlla de Sant Joan?

Notícies relacionades

Andalusia i Madrid reben la major part de menors migrants

Front comú contra les malalties transmeses per mosquits

 

-Aquesta nit no en vull saber res de petards. Una cosa és que jo em dediqui a manipular-los i una altra és que tothom vagi pel carrer carregat. Potser és paranoia o defecte de professió, però vaig molt tens perquè penso que en qualsevol moment pot passar alguna cosa. Però és cultura i ho respecto. Llàstima que les fogueres hagin desaparegut. Era el més bonic, perquè allà s'ajuntava tot el barri.