Els sefardites obtindran la nacionalitat espanyola i no perdran la seva

Els jueus sefardites els avantpassats dels quals van ser expulsats d'Espanya pels Reis Catòlics podran obtenir la nacionalitat espanyola sense perdre la que ostenten actualment. L'actual legislació ja contemplava la possibilitat de la nacionalització però excepte en el cas d'alguns països el sol·licitant havia de renunciar a la seva nacionalitat d'origen. El Consell de Ministres va acordar ahir eliminar aquesta limitació a través d'un reial decret de reforma de l'article 23 del Codi Civil.

«D'aquesta manera, la societat espanyola culmina la reparació del que sens dubte va ser un dels errors històrics més importants», va destacar el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, després de la reunió del gabinet. «Els sefardites havien mantingut la seva identitat, no només amb la llengua sinó sobretot per la convicció que seguien sent part d'una Espanya que els havia expulsat», va afegir, després d'exemplificar aquest arrelament amb els jueus del Gran Basar d'Istanbul (Turquia) que encara conserven les claus de les cases on vivien els seus avantpassats a Espanya.

El 1924 es va aprovar un reial decret destinat a concedir la nacionalitat d'«antics protegits espanyols o descendents seus» que, encara que no se citava expressament els sefardites, va permetre salvar la vida de molts durant la segona guerra mundial.

Notícies relacionades

Ownat amplia l’oferta per a mascotes amb una línia especialitzada en gats

Elise Alonso, Premi Europa Jove convocat per la Comissió Europea: «Em va impactar saber que a Catalunya un de cada tres nens són pobres»

Van ser diplomàtics espanyols a París, Lisboa, Atenes, Bucarest i Bordeus, entre d'altres, els que van tramitar el canvi de nacionalitat que va permetre salvar-se la vida, ja que Espanya era un aliat de Tercer Reich de Hitler. Alguns dels ambaixadors «fins i tot ocupen un lloc al museu de l'Holocaust», com va recordar ahir Gallardón.

SATISFACCIÓ / La Federació de Comunitats Jueves a Espanya (FCJE) va mostrar ahir la seva satisfacció i va recordar que el rei Joan Carles havia promès que la situació seria reparada el 31 de març de 1992 en unes paraules pronunciades a la sinagoga principal de Madrid amb motiu del 500 aniversari de l'expulsió de Sefarad. «Aquesta decisió suposa un pas endavant que repara un error i una injustícia».