Els fantasmes de tota la vida

Canvia la fórmula, el canal, l'embolcall. Però l'essència es manté invariable. «L'adolescència és un període crític que afavoreix el descobriment de sensacions. Snapchat encaixa com a garantia de novetat, risc i autoafirmació contra les figures de poder», diu Manuel Gámez Guadix, psicòleg de la Universitat de Deusto i especialista en joves i noves tecnologies.

Un entorn que es caracteritza per una empremta (gairebé) asèptica sobre les activitats dels nois, la complicitat ideal, «tant si comparteixen secrets innocents com si aprofiten l'espai per realitzar accions malicioses i d'escarni», reflexiona l'antropòleg i professor de Sociologia Xavier Martínez-Celorrio. Del que no té cap dubte és de la intencionalitat dels creadors de l'app: «Han possibilitat una certa perversitat quan avisen el remitent que la seva imatge ha estat capturada», subratlla. El programa es limita a informar de l'acció, però després no ofereix alternatives a l'afectat per poder revertir la situació.

Una situació que en un entorn com el de les xarxes socials pot degenerar en un «efecte de bola de neu» que pot acabar afectant d'una manera contundent el jove, al veure's exposat de forma pública «material sensible» de la víctima, afegeix Gámez. Un divertimento que es pot arribar a convertir en un suplici, un fantasma que arrossegui durant anys la persona afectada. La paradoxa és que també és un fantasma la icona triada per Bobby Murphy i Evan Spiegel, creadors del programa, per identificar-lo. Ara em veus, ara no.

Sense dramatismes

Notícies relacionades

Així és el MBA català que porta ja onze edicions obrint noves oportunitats a professionals de diferents sectors

23 vehicles desapareixen cada dia a Catalunya

És evident que el risc no és exclusiu d'aquesta aplicació. El director de Desconect@, Marc Masip, que divulga l'ús apropiat d'internet i les xarxes socials, revela que en les xerrades que fa en centres educatius detecta que «al voltant d'un terç dels joves catalans fan un ús inapropiat dels smartphones i les tauletes».

Martínez Celorrio admet la necessitat de prevenir i corregir conductes inapropiades, però «sense dramatitzar». «És llei de vida que els nanos tinguin espais propis lliures d'adults. Sempre ha estat així». I advoca perquè l'escola estimuli «la lectura profunda i el debat argumentat» per millorar les seves habilitats comunicatives i evitar que s'eixampli la bretxa generacional. Gámez suggereix als pares que marquin normes bàsiques d'ús de noves tecnologies i que «fomentin una relació d'empatia» amb els seus fills.