Paulita Astillero: "¿On són els arrossars?, pregunten els que tornen"

Filla d'una cosidora i d'un pagès que cultivava coco, aquesta dona menuda i enèrgica es va fer monja als 19 anys. Paulita Marina Astillero (illa de Cebu, Filipines, 1951) és una de les portaveus més respectades d'aquesta comunitat asiàtica, que aglutina entre Catalunya, Andorra i les Balears unes 22.000 persones.

-Vaig arribar a Barcelona el 1992 amb la missió, encomanada per les Benedictines Missioneres de Tutzing, de muntar un programa d'ajuda per a la segona generació d'immigrants filipins. Hi havia necessitat.

-¿Per què?

-Perquè els fills nascuts aquí no sabien res de la cultura i l'idioma tagal i es produïen molts xocs. Els nens renyaven amb duresa els seus pares perquè no parlaven bé el castellà ni el català. També a mi, a les classes de catequesi.

-A part de l'activitat cultural, el centre també actua com a servei social, ¿oi?

-Sí, som un punt d'acollida per a l'immigrant filipí. La crisi ha afectat molt la nostra comunitat. Fa poc, vam haver de fer una col·lecta per impedir el desnonament d'una família que feia dos mesos que no pagava el lloguer.

-Vaja.

-El mes passat, van venir dues dones, que treballaven en el servei domèstic; estaven de baixa per una operació i les van acomiadar abans que els donessin l'alta.

-Això es converteix en la selva... ¿La immigració filipina encara és femenina?

-S'ha igualat bastant. Però al principi, a finals dels 80, gairebé el 90% eren dones, dedicades al servei domèstic. Molt buscades perquè parlen anglès, que allà és la segona llengua. Nosaltres diem «hitting two birds with one stone» (matar dos pardals d'un tret): fan la casa i, a més a més, els nens practiquen l'idioma.

-¿Té família a Filipines?

-Sí, molta. A causa del tifó, una reneboda meva es va quedar sense vivenda. L'altre dia em va dir per Facebook: «Auntie, encara no hem pogut tornar a casa». Un altre nebot meu, que tenia una botiga de mobles a Tacloban, s'ha quedat sense res: sofàs, llits, tot s'ho va emportar l'aigua.

-El tifó Haiyan va causar 7.000 morts.

-Per ajudar les víctimes, la Federació d'Entitats Cíviques i Religioses Filipines ha recollit uns 10.000 euros en donatius. ¿Pot posar el número del compte?

-És clar.

-La Caixa 2100 - 0963 - 67 - 0100895287. També hem fet col·lecta d'aliments i roba a la parròquia, i ja hem enviat a Filipines 130 caixes.

-¿Viatja sovint a Filipines?

-L'any passat hi vaig anar perquè estem muntant un programa per als immigrants jubilats que tornen.

-¿Un programa?

-Després de molts anys fora, s'adonen que tot ha canviat a l'arxipèlag. Abans era un gran arrossar i ara s'ha convertit en un immens projecte immobiliari. Cases, cases, cases… «¿On són els arrossars?», pregunten els vells. Tenen por, tot és nou. Els seus germans ja van morir, «i als nebots només els importen els meus diners», diuen.

Notícies relacionades

Quatre anys per homologar el títol

L’entramat de Cellex suma 40 milions en actius a Luxemburg

-Escolti, germana…

-Pot dir-me germana, si vol, però, miri… L'any 2000, la congregació va voler traslladar-me, malgrat que els vaig demanar que no ho fessin perquè aleshores estava recuperant-me d'un càncer de mama i, a més a més, volia continuar treballant amb els emigrants. Em van considerar una germana desobedient, així que vaig haver de demanar l'exclaustració.  Va ser una decisió dura, realment molt difícil. Però vaig voler continuar amb la meva vida religiosa i mantinc els vots.