CAIXA GUISSONA

Una caixa cenyida al model

Al decidir entre l'ortodòxia financera i el suport incondicional al soci, va optar pel rigor

EXPANSIÓ.Oficina de Barcelona, oberta el 2011 a la seu de GVC Gaesco.

EXPANSIÓ.Oficina de Barcelona, oberta el 2011 a la seu de GVC Gaesco. / FRANCESC CASALS

2
Es llegeix en minuts
MAX JIMÉNEZ BOTÍAS

Caixa Guissona té un volum de recursos propis de 50 milions d'euros, dels quals, més o menys, un 5% corresponen a l'aportació dels socis de la cooperativa. Perquè Caixa Guissona és una cooperativa. Va néixer a l'ombra de la corporació alimentària que porta el mateix nom el 1963, i des d'aleshores ha prevalgut el SDHpprincipi que com a entitat financera ha d'aplicar-se a la gestió professional dels recursos. «Cap soci té privilegis pel fet de ser soci. El rigor financer s'aplica en totes les operacions. Quan s'ha d'incorporar un nou treballador no es mira si és soci o no, sinó si reuneix les aptituds professionals que requereix el lloc de treball», comenten fonts de l'entitat.

L'entitat bancària continental amb un nivell de solvència més elevat és l'espanyola Banca March. Així va quedar acreditat en els últims tests de solvència bancària realitzats per l'Autoritat Bancària Europea (EBA). En aquella foto no apareixien les cooperatives de crèdit, però si s'hagués obert el focus de l'examen, entre les entitats més sòlides continentals hauria aparegut aquesta petita cooperativa, amb un core capital

-el capital bàsic, que, segons l'Autoritat Europea de Banca (EBA), ha de ser del 9%- del 26,5%. «Últimament ha baixat una mica perquè tenim més deute públic i això acaba tenint un efecte en les ràtios de solvència», comenten.

La cooperativa lleidatana és una entitat financera petita que s'ha mantingut fidel al model bancari tradicional. «Donem préstecs i captem dipòsits i ho fem sense cobrar comissions als nostres clients», explica Daniel Marsol, director ge­neral de la caixa. Es tracta d'un model bàsic dirigit exclusivament a clients minoristes i petites i mitjanes empreses, en què es va renunciar en el seu moment a finançar els promotors immobiliaris i evitar el risc que implicava aquest tipus de crèdit. El sector immobiliari mai havia estat part del negoci, tot i que van ­

­tenir l'oportunitat d'entrar en aquesta activitat. En aquell moment es va renunciar a beneficis immediats, a canvi d'estabilitat a llarg termini.

Per descomptat, aquest model de negoci tan conservador li val ara per portar a terme el seu pla d'expansió quan tot el sector financer es veu aclaparat per un procés de concentració i reestructuració. Expansió modesta, això sí. L'entitat té quatre oficines: una a Guissona, una altra a Lleida, una altra a Reus i la quarta a Barcelona. Va obrir a finals del 2011. Es tracta de la primera sucursal fora de Lleida.

Notícies relacionades

Per a la direcció del grup havia arribat el moment de tenir una mica més de visibilitat, sense comprometre l'estructura de costos de l'entitat. No s'ha de pensar en la tradicional imatge de creixement com a taca d'oli que va caracteritzar el sector de caixes quan les coses anaven bé. Potser la imatge més precisa és la de degoteig controlat. Una plantilla de 26 persones, juntament amb el desplegament dut a terme a internet, són la base per mantenir la rendibilitat de la caixa. L'any 2012, el marge d'interessos

va ser de 6,9 milions d'euros, i el benefici net va arribar als 3,27 milions d'euros, de la qual cosa es dedueix que el nivell d'eficiència de la caixa és bastant elevat. El nivell de morositat (1,5%) és un dels més baixos del sector financer espanyol. És lògic, ja que el volum de crèdit és baix comparat amb els dipòsits i del sector immobiliari s'han mantingut lluny.