Mor José Luis Pinillos, el pare de la psicologia científica espanyola

El psicòleg va ser premi Príncep d'Astúries de ciències socials el 1986

José Luis Pinillos, el 2001.

José Luis Pinillos, el 2001. / EFE

1
Es llegeix en minuts

El psicòleg José Luis Pinillos, considerat el pare de la psicologia científica espanyola i premi Príncep d'Astúries de les ciències socials el 1986, ha mort aquest dilluns als 94 anys, han confirmat fonts pròximes a la família.

El també acadèmic de Ciències Morals i Polítiques i de la Real Academia Española va néixer a Bilbao el 1919.

Després de la guerra civil va cursar la carrera de Filosofia i Lletres a la Universitat de Saragossa i a la de Madrid, on va acabar amb Premi Extraordinari.

El 1947 va guanyar una beca de l'Institut de Filosofia Luis Vives, del CSIC, on va iniciar la seva tesi doctoral sobre "El concepte de saviesa". Després va viatjar a Bonn (Alemanya) per ampliar estudis de Psicologia al Psychologisches Institut.

Va tornar a Espanya el 1950, on va ingressar al Departament de Psicologia Experimental del CSIC, sota la direcció de José Germain. Posteriorment, entre els anys 1951 i 1953, va estudiar psicologia amb Eysenck, el gran psicòleg empíric britànic, al Maudsley Hospital de Londres, com a becari del British Council.

Amb Germain, col·labora en l'organització de la Societat Espanyola de Psicologia i del Departament de Psicologia Experimental de la recent creada Escola de Psicologia de la Universitat de Madrid. Simultàniament exerceix com a professor de Relacions Humanes a l'Escola d'Organització Industrial del Ministeri d'Indústria, a Madrid.

En 1961 obté la càtedra de Psicologia de la Universitat de València, i el 1966, la de la Universitat de Madrid, treball en què continuarà fins a la seva jubilació el mes de setembre de 1986.

Pinillos va publicar nombrosos llibres i articles com 'Introducción a la psicología contemporánea' (1962), 'Cuestiones de psicología evolutiva' (1964), 'Constitución y personalidad' (1966), 'La mente humana' (1969), 'Tecnología de la conducta' (1972), 'Principios de Psicología' (1975), 'Más allá de Freud''Psicopatología de la vida urbana' (1977), i 'La psicología y el hombre de hoy' (1986).

Notícies relacionades

Ha escrit, a més, capítols integrats en obres col·lectives i desenvolupat treballs en col·laboració amb altres universitats i centres estrangers (com la Universitat de Londres, l'Acadèmia de Ciències de Nova York, l'Institut Max Plank o la UNESCO) sobre temes de psicologia social i de la personalitat, dinàmica de grups, percepció, epistemologia, història de la psicologia i modificació de la conducta.

Membre de les Reials Acadèmies de la Llengua i de Ciències Morals i Polítiques, és doctor 'honoris causa' per diverses universitats i vicepresident de la Societat Espanyola de Psicologia.