Les Terres de l'Ebre clamen pel tancament definitiu del Castor

«Sempre ha de passar alguna cosa greu perquè escoltin el poble. Aquesta zona pateix una sobrecàrrega de projectes nocius i demanem que ens tinguin en compte», afirmava ahir Estefanía Matamoros, veïna d'Alcanar (Montsià). Amb ella, milers de manifestants -6.000 segons la Plafatorma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, 2.600 segons la policia local- van desfilar pel passeig marítim de les Cases d'Alcanar per reclamar el desmantellament del projecte Castor, causant dels moviments sísmics que des de fa un mes registra la zona. Tretze anys després de la protesta contra la planta d'Enron, el macroabocador de Tivissa i el transvasament de l'Ebre, l'oposició al magatzem de gas obre una nova lluita social a les Terres de l'Ebre.

No ho volem va ser el lema que ahir va obrir la manifestació a les Cases, que va reunir veïns d'Alcanar, Sant Carles de la Ràpita, Ulldecona i de municipis del Maestrat com Vinaròs, on s'ubica la planta terrestre del Castor. «Manifestem la preocupació i l'alarma dels ciutadans i exigim el tancament definitiu i el desmantellament final d'aquesta instal·lació industrial», va proclamar Manolita Sancho, encarregada de llegir el manifest de la plataforma de les Terres del Sénia.

ANGOIXA / L'entitat va reclamar a l'empresa promotora del projecte, Escal UGS, «les dades necessàries perquè es pugui posar fi a l'activitat sísmica o evitar l'augment de la intensitat d'aquest cataclisme provocat per la pressió del gas introduït». «L'angoixa que patim en aquest territori i el perill que correm demanen una resposta urgent i ràpida per part de les administracions», van afegir els portaveus de la plataforma.

També van anar a la protesta representants de formacions com CiU, ERC, ICV i el PSC. L'alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat (ERC), va recordar que «els temors expressats fa sis anys contra aquest projecte ara s'han fet patents». Montserrat va anunciar que «s'exigirà el desmantellament per tantes vies com sigui possible, entre elles mocions als ajuntaments».

L'alcalde va apuntar «possibles fraus de llei» o, com a mínim, laxitud en la tramitació del projecte. «La canonada que uneix la plataforma marina i la planta terrestre no té cap estudi d'impacte ambiental, es van fer servir argúcies per eludir la legalitat, no es van fer tots els informes necessaris...», va assegurar, abans d'anunciar que «els serveis jurídics municipals analitzaran si hi ha alguna mesura legal que es pugui prendre».

Mentrestant, la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia tornarà a denunciar a la Comissió Europea «el fraccionament del projecte i que no té un estudi sísmic previ», va explicar la portaveu Cristina Reverter. Així mateix, té previst sol·licitar al Banc Europeu d'Inversions que no el segueixi finançant.

Notícies relacionades

Les persones grans pateixen dues de cada 10 estafes a Catalunya

El curs vinent s’incorporaran 1.650 professors nous

PLOU SOBRE MULLAT / La sensació general expressada per molts dels presents era que, una altra vegada, les Terres de l'Ebre són les perjudicades per un altre projecte indesitjable. Així ho va remarcar Manolo Tomàs, portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, entitat que va expressar el seu suport a la manifestació amb l'assistència d'alguns dels seus representants. «Igual que l'any 2000, s'estan concentrant en aquest territori projectes que alimenten una gran conflictivitat, s'està creant una olla a pressió i una altra vegada les Terres de l'Ebre estaran en el punt de mira, perquè s'estan establint les bases que provocaran un important conflicte social al llarg dels pròxims mesos», va assenyalar Tomàs en al·lusió també al Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre, l'aprovació definitiva del qual es preveu que es produeixi les pròximes setmanes.

Qui més qui menys, tots els manifestants havien sentit en primera persona algun dels més de 400 microsismes registrats des del dia 8 de setembre. María José Segarra assegurava ahir que havia tremolat amb els cinc més potents. «Pateixo una gran angoixa. És una sensació molt estranya. Els mobles es mouen, el llit, les cadires... Ja no aconsegueixo agafar el son», lamentava. «Si el poden tancar avui, per mi millor que demà, perquè aquest magatzem perjudica la gent, l'entorn, els nostres productes agrícoles, com és el cas de la clementina, i el nom d'Alcanar en general», es queixava José Garriga.