7.000 milions de gotes d'aigua

Les diferències genètiques entre dos humans elegits a l'atzar a qualsevol racó del planeta són de mitjana molt inferiors a les que s'observen entre dos individus de qualsevol de les altres sis espècies de primats homínids que sobreviuen actualment, segons mostra el primer estudi comparat de tots ells.«És sorprenent observar que semblants som els gairebé 7.000 milions d'humans», explica Tomàs Marquès, investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona (IBE, centre mixt UPF-CSIC), i codirector del treball juntament amb Evan Eichler, de la Universitat de Washington (Seattle, EUA).«Els éssers humans tenen una història evolutiva relativament simple», afegeix Marqués.

Per explicar aquesta variació tan escassa, l'estudi insisteix que només hi ha una possibilitat: l'espècie humana va patir en un moment relativament pròxim de la seva evolució un col·lapse demogràfic,«un coll d'ampolla que va reduir al mínim els seus efectius», prossegueix Javier Prado-Martínez, estudiant de doctorat de l'IBE i coautor de l'estudi. Un petit grup de supervivents, format probablement per alguns milers d'individus, va donar lloc a tota l'estirp actual.

El treball científic, els detalls del qual s'han publicat a la revistaNature, ha analitzat un total de 80 genomes de les set espècies que, segons la taxonomia actual, componen el grup delsHominidae: humà, orangutan de Borneo, orangutan de Sumatra, goril·la occidental, goril·la oriental, ximpanzé i bonobo. Per evitar problemes de consanguinitat, els ADN dels simis s'han obtingut d'individus en llibertat, tant a l'Àfrica central com a l'Àsia sudoriental, una circumstància que ha dificultat enormement la tasca. Per dur-ho a terme s'ha comptat amb el suport de diversos grups conservacionistes.

De dos en dos

Els genomes d'una parella d'orangutans, prossegueix Marqués, difereixen en més de 2 de cada 1.000 parells de bases (unitats mínimes d'informació genètica), en comparació amb 1 de cada 1.000 parells de bases entre dos éssers humans (la diferència és molt escassa fins i tot entre els humans africans i els restants humans hereus de les migracions fora del continent).

Els colls d'ampolla també han format part de la història evolutiva dels goril·les orientals i els bonobos (o ximpanzés pigmeus), que mostren així mateix una variabilitat molt baixa. En canvi, les diferències entre les diverses poblacions de ximpanzé comú han resultat tan grans que l'estudi qüestiona fins i tot la tradicional divisió dels simis en sis espècies.

«Fa gairebé una dècada que publiquem genomes individuals, però no s'havia fet mai un esforç per analitzar-los d'una manera homogènia i d'aquesta manera poder comparar-los. Necessitàvem de cop almenys 15 o 20 individus de totes les espècies», diu Marqués. Això ha permès dibuixar l'arbre evolutiu delsHominidaei, en funció del nombre de canvis genètics que s'han observat, calcular l'època en què es van produir les divergències.

L'esforç, considera Marquès, servirà per conèixer més detalls de l'ancestre comú de tots ells, que va viure fa 14-16 milions anys, i també de la divergència entre humans i ximpanzés-bonobos, que es van separar fa tan sols 6 milions d'anys. Com va passar amb el gènereHomo, és molt probable que altres espècies de grans simis sorgissin i desapareguessin sense deixar el més mínim registre fòssil a causa de«les condicions humides dels ambients on van viure».

Notícies relacionades

El Govern destinarà 20 milions d’euros a reformar 70 residències d’avis i a crear 504 places noves

Poques aus, però un paradís per a la flora: ¿què hi ha ara a la llacuna de la Ricarda, afectada per l’ampliació de l’aeroport?

El treball ha estat possible gràcies als progressos tècnics de l'última dècada.«Fins fa poc, totes aquestes coses trigaven molt i les havíem de fer fora», diu Marqués, que recorda el paper essencial en l'estudi dels investigadors i les màquines del Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG), amb seu també a Barcelona.

Aquest estudi servirà per a la conservació dels grans simis mitjançant la correcta gestió de les poblacions dels zoos, posa com a exemple l'investigador de l'IBE. Totes les espècies es troben en perill d'extinció i en alguns casos, com passa amb els orangutans o els goril·les orientals, la situació és crítica.«Conèixer més bé els genomes ajudarà a identificar l'origen dels animals que hagin estat víctimes de la caça o del furtivisme i a una millor gestió de la cria en captivitat».