Massa brutícia

Benet XVI, papa de Roma des de l'abril del 2005, va sorprendre el món a l'anunciar l'11 de febrer que renunciava al tron de sant Pere, una decisió inèdita des de Celestí V al segle XIII, assegurant que ja no tenia forces per seguir a causa de la seva avançada edat i el seu delicat estat de salut. Era una decisió «valenta», com van subscriure diversos cronistes vaticans. De fet, el mateix Pontífex ja havia considerat en diverses ocasions, inclòs un llibre publicat el 2010, Llum del món, que els dos motius eren causes justificables: «Si un Papa s'adona que ja no és físicament, psicològicament o espiritualment capaç d'exercir el càrrec que se li ha confiat, llavors té el dret, i en algunes circumstàncies també el deure, de dimitir». Però, ¿realment aquest era el seu cas?

El que va passar les dues setmanes següents va donar peu a tota mena d'especulacions. Per començar, el que es presumia un suau traspàs de poders va canviar dos dies després quan, en la seva última gran missa celebrada a la basílica de Sant Pere, el Papa va lamentar amb èmfasi «els cops donats a la unitat de l'Església» i «les divisions al si del cos eclesiàstic». En un missatge considerat com el seu testament teològic, recitat durant una hora seguida, gairebé sense llegir, Benet XVI va fer una crida a una «verdadera renovació» de l'Església que ha de passar per la «plena aplicació» del Concili Vaticà II. I més encara: el dia 17, davant de 50.000 persones reunides en el seu penúltim àngelus, el Papa va clamar una altra vegada perquè l'Església «es reorienti» i «es renovi».

Llavors va esclatar una bomba de rellotgeria que estava latent des que el 2012 es van donar a conèixer les revelacions de l'escàndol Vatileaks: el setmanari italià Panorama i el diari La Repubblica van avançar diversos continguts, suposats continguts, d'un informe secret sobre la situació del Vaticà elaborat per tres cardenals elegits amb aquesta finalitat pel mateix Benet XVI. En ell, els purpurats -fidels a Ratzinger- descriuen un paisatge de sexe, negocis i corrupció a altíssims nivells, i s'esmenta fins i tot l'existència d'un lobby gai i una xarxa de prostitució a la Santa Seu que es reuneix en una sauna de la perifèria de Roma. També revelen que un lobby econòmic «condiciona algunes decisions que es prenen als Palaus Sagrats».

Fonts oficials del Vaticà qualifiquen la filtració de «xafarderies» i «calúmnies d'oportunistes». L'informe definitiu de 300 pàgines -el seu contingut al complet únicament el coneixen els tres autors i el mateix Ratzinger-, descansa a la caixa forta de l'apartament papal i serà entregat per Benet XVI al seu successor. El desmentiment oficial no va aplacar els rumors: fossin o no certes les revelacions, diversos vaticanòlegs van suggerir immediatament que aquest dolorós informe, més fins i tot que la salut o l'edat, va ser la gota que va fer vessar el got. Tot allò hauria acabat amb la paciència del Pontífex. El dia 24, en el seu últim Àngelus a Sant Pere, el Pontífex afirma davant 100.000 fidels que Déu li va demanar «pujar a la muntanya» per «dedicar-se molt més a l'oració».

Per si això fos poc, un nou terratrèmol sexual va esclatar el 25 de febrer: sospitós de comportament indecent, el cardenal Keith O'Brien, president de la Conferència Episcopal Escocesa i principal eclesiàstic catòlic de la Gran Bretanya, va renunciar al seu càrrec d'arquebisbe. Ja no assistiria al conclave. O'Brien, un habitual detractor dels drets dels homosexuals, va ser denunciat per tres sacerdots i un exsacerdot -antics seminaristes- per fets produïts tres dècades enrere. Un escàndol més. Teòlegs independents consideren que Ratzinger, conegut amb el sobrenom del mastí, va començar una tasca de neteja interna al Vaticà que, pel que sembla, el va acabar derrotant.

«No deixa enfonsar la barca»

Notícies relacionades

El Govern destinarà 20 milions d’euros a reformar 70 residències d’avis i a crear 504 places noves

Poques aus, però un paradís per a la flora: ¿què hi ha ara a la llacuna de la Ricarda, afectada per l’ampliació de l’aeroport?

Dos dies després, el Papa va ser aclamat per la multitud davant la plaça de Sant Pere en la seva última aparició pública. «Déu no deixa enfonsar la seva barca», fins i tot durant «les aigües agitades», va proclamar. «Estimar l'Església significa sempre prendre decisions difícils», va afegir. Benet XVI també va prometre una «obediència incondicional» al seu successor.

«Poseu Crist al centre de les vostres vides», va dir en el seu últim tuit. A la tarda es va retirar a Castelgandolfo, on viurà dos mesos fins a establir-se al monestir de Mater Ecclesiae, al Vaticà. «Ja no seré Papa sinó solament un pelegrí», va afegir. La renúncia va entrar en vigor al 28 de febrer a les 20.00, hora espanyola. El seu compte a Twitter va ser tancat i Joseph Ratzinger es va convertir en Sa Santedat Benet XVI, papa emèrit.