Rolando d'Alessandro: «Em tornaria a fugar pel que té de gest de rebel·lia»

Els seus amics catalans no se'n saben avenir després de la lectura deSi te'n vas no tornis(El Jonc). Rolando, el sociable intèrpret italià, va mantenir en secret que va ser condemnat per assassinat en la convulsa Itàlia dels anys 70 i que va fugir de la presó. Va trobar recer en la discreta i tolerant societat catalana, on va viure sense papers fins que, 30 anys després d'una confusa sentència, la seva germana li va trucar des de la Toscana per comunicar-li que el crim havia prescrit: «Ciao, uomo libero», li va dir. Als 59 anys, és avui un home lliure.

-¿Em permet veure el seu document d'identitat?

-Doncs no sé si el porto a sobre... [rebusca a la cartera]

-¿Li ha costat més de 30 anys obtenir aquest document i se'l deixa?

-No tinc el costum de portar-lo i no m'hi he volgut acostumar, però el carnet de conduir sí que el porto.

-Està a nom de Rolando d'Alessandro. ¿Aquest és el seu nom de naixement?

-El nom no, el cognom sí. Després d'evadir-me de la presó a Itàlia em van donar un document d'identitat fals per passar a França a nom de Rolando del Guerra.

-Un militant comunista de cognom Del Guerra els anys 70. No sé si podia passar desapercebut...

-[riu] Molt adequat, ¿oi? Em vaig quedar amb Rolando perquè m'havia passat 30 anys vivint amb aquest nom; a més, l'altre era el del meu avi i no m'agradava.

-¿Com va viure i treballar tants anys a Barcelona sense documentació?

-Quan entres en la dinàmica que la teva vida és així, vas tranquil; si ha de passar alguna cosa, ja passarà. He fet d'intèrpret a totes les institucions catalanes, a l'escola oficial de policia, en actes amb el Rei... i en tots he passat sense documentació. Quan em demanaven el DNI l'excusa era sempre la mateixa: «Me l'he deixat». I funcionava.

-Al llibre manifesta la seva desconfiança en els periodistes. ¿Quina pregunta es faria a si mateix?

-[reflexiona uns segons] De què estic més satisfet a la vida, per exemple. ¿La responc?

-És clar.

-El que més reivindico és l'evasió. Ho tornaria a fer, costés el que costés, pel que té de gest simbòlic de rebel·lia, de no acceptació d'una sentència il·lògica i d'una realitat injusta. He intentat mantenir aquesta evasió tota la vida, mantenint-me fora gràcies a la meva família i als meus amics i no deixant de ser qui era: una persona que no vol tolerar les injustícies.

-Va fugir de la presó amb un xerrac i en companyia d'un feixista i un lladre. De pel·lícula. -

La primera vegada que em van proposar una fuga vaig dir que no, perquè estava convençut que m'absoldrien. Però quan em van sentenciar amb proves circumstancials vaig decidir que no tornaria a jugar mai més el seu joc. M'hauria fugat amb el dimoni en persona.

-A la seva ciutat natal hi ha qui encara el té per assassí, en canvi aquí és un intèrpret que no ha trencat mai cap plat i en contextos alternatius l'han confós amb un secreta.

-Això em crea inquietud. A mi m'agrada molt socialitzar, però la meva experiència sovint m'allunya de la gent. Durant molts anys no vaig poder explicar als meus amics una part de la meva vida que era essencial per entendre qui sóc. A Itàlia tinc amics incondicionals però també sóc l'assassí que es va evadir i que a sobre té el morro d'escriure.

-¿Els seus amics catalans no han dubtat mai de la seva innocència?

-No. Però a Itàlia hi ha gent que considera que vaig quedar traumatitzat per l'experiència i que per això tinc una actitud tan radical.

Notícies relacionades

Joves extutelats imploren a Drets Socials que no els faci tornar ajudes

Posada en marxa dels tribunals d’instància i les oficines de justícia

-Perquè vostè continua lluitant contra els excessos del sistema.

-Formo part de la plataforma contra la repressió Rereguarda en Moviment, una de les integrants de la querella del 27-M pel desallotjament de la plaça de Catalunya. La repressió és una metàfora del poder, és allà on el poder es manifesta en tota la seva cruesa. El 27-M va ser emblemàtic. Més enllà de les pallisses gratuïtes que es van repartir, serveix per recordar que estem en una democràcia en què, si no vols rebre hòsties dels que defensen el poder, t'has de quedar a casa.