Anar al contingut

REUNITS AQUEST DIMARTS

Pares, sindicats i estudiants planten el Consell Escolar de l'Estat per la llei Wert

Diverses organitzacions protesten perquè es deixa de banda un informe sobre la reforma educativa que proposa la LOMCE

Representants de la Confederació Espanyola de Pares i Mares d'Alumnes (CEAPA), els sindicats d'ensenyament de CCOO, UGT, STES-i, Intersidical Galega, ELA Sindikatua, la Confederació Estatal d'Associacions d'Estudiants (CANAE), el Sindicat d'Estudiants i membres de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) han decidit abandonar el Ple del Consell Escolar de l'Estat aquest dimarts, en què es debat l'informe de l'avantprojecte de Llei de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE).

Aquestes organitzacions protesten per la decisió del president del Consell Escolar de l'Estat, Francisco López Rupérez, de no tramitar davant el Ple l'informe dictamen de STES-i, alternatiu a l'elaborat per la Comissió Permanent sobre la reforma educativa del Govern, basant-se en un informe de l'Advocacia de l'Estat. Per a aquestes organitzacions, això suposa "censurar" l'opinió d'una part del professorat i un "atac a la llibertat d'expressió".

Segons explica STES-i, en aquest informe de l'Advocacia s'afirma que el dictamen d'aquest sindicat compleix els requisits exigibles de 'motivació' i 'precisió', però no així el de 'respecte', tres requisits que han de complir els dictàmens alternatius segons el reglament del Consell Escolar. El document esmentat assenyala que entén el requisit de 'respecte' com la "deguda neutralitat", per la qual cosa el dictamen de STES-i no es pot entendre com una veu d'una institució.

La Federació d'Associacions d'Estudiants Progressistes (FAEST) va anunciar aquest dilluns que no es presentaria al Ple del Consell Escolar on, asseguren, sortirà un dictamen que legitimi la "contrareforma educativa" plantejada pel ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert. Per l'organització estudiantil "la Llei Wert suposa la cristal·lització de tot el desmantellament econòmic que ja ha patit l'educació pública".