Pares, sindicats i estudiants planten el Consell Escolar de l'Estat per la llei Wert

Representants de laConfederació Espanyola de Pares i Mares d'Alumnes (CEAPA), elssindicatsd'ensenyament deCCOO,UGT,STES-i, Intersidical Galega, ELA Sindikatua, la Confederació Estatal d'Associacions d'Estudiants (CANAE), elSindicat d'Estudiants i membres de laFederació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) han decidit abandonar elPle del Consell Escolar de l'Estat aquest dimarts, en què es debat l'informe de l'avantprojecte deLlei de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE).

Aquestes organitzacions protesten per la decisió del president del Consell Escolar de l'Estat, Francisco López Rupérez, de no tramitar davant el Ple l'informe dictamen de STES-i, alternatiu a l'elaborat per la Comissió Permanent sobre la reforma educativa del Govern, basant-se en un informe de l'Advocacia de l'Estat. Per a aquestes organitzacions, això suposa "censurar" l'opinió d'una part del professorat i un "atac a la llibertat d'expressió".

Notícies relacionades

El Congrés debat avui la reprovació del ministre Wert

Valenciano diu que Wert ha generat un "consens negatiu com no es recorda a Espanya"

Segons explica STES-i, en aquest informe de l'Advocacia s'afirma que el dictamen d'aquest sindicat compleix els requisits exigibles de 'motivació' i 'precisió', però no així el de 'respecte', tres requisits que han de complir els dictàmens alternatius segons el reglament del Consell Escolar. El document esmentat assenyala que entén el requisit de 'respecte' com la "deguda neutralitat", per la qual cosa el dictamen de STES-i no es pot entendre com una veu d'una institució.

La Federació d'Associacions d'Estudiants Progressistes (FAEST) va anunciar aquest dilluns que no es presentaria al Ple del Consell Escolar on, asseguren, sortirà un dictamen que legitimi la "contrareforma educativa" plantejada pel ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert. Per l'organització estudiantil "la Llei Wert suposa la cristal·lització de tot el desmantellament econòmic que ja ha patit l'educació pública".