José Tomás desencadena el deliri a Nimes

José Tomás ha sortit aquest diumenge a collibè de l'amfiteatre deNimes, al sud de França, enmig del deliri de l'afició després d'haver tallat en aquesta penúltima corrida de fira onze orelles i una cua, i d'haver indultat el quart, de Parladé, un toro més noble que brau de nom 'Ingrato'.

Amb un ple de "no hi ha entrades" amb la revenda pels núvols, el torero espanyol ha lidiat en corrida matutinasis toros de sis ramaderies diferents.

De Victoriano del Río, gras i ben fet, noble, però de recorregut una mica curt; de Jandilla, de casta, un pèl complicat però agraït; d'El Pilar, alt, llarg, de casta i noble per dret; de Parladé, bonic, molt doble, indultat malgrat no haver-lo vist al cavall, on no ha entrat; de Garcigrande, baix de casta; i de Toros de Cortés, descastat i parat.

José Tomás, de colors pissarra i or, ha tallat, successivament, dues orelles; dues orelles; dues orelles; dues orelles i cua simbòlics en el d'indult; dues orelles, i una orella. Ha sortit a collibè per la Porta dels Cònsols enmig d'un deliri indescriptible. En gairebé tots els toros ha deixat 'quites' variats i marcats del segell del seu aguant.

Qualificat d'històric

Si s'ha de posar un però a aquest festa ja qualificada d'històrica, és que, dels sis toros molt bonics, als tres últims els ha faltat una mica de bravura, i que cap s'ha pogut lluir en varades.

Segons Aristòtil, la catarsi és la facultat de la tragèdia de redimir l'espectador de les seves pròpies baixes passions al veure-les projectades en els personatges de l'obra, i al permetre-li veure el càstig merescut i inevitable d'aquestes; però sense experimentar aquest càstig ell mateix.

I d'això s'ha tractat durant la matinal de Nimes gràcies a un José Tomás més solemne i ètic que mai, gràcies al qual el públic ha pogut comprovar la diferencia que hi ha entre el toreig pur i el que ho és menys, malgrat haver-se posat de moda.

En la història de l'amfiteatre de Nimes, que és a la tauromàquia el que la Fenice o la Scala a l'art líric, hi haurà, doncs, un abans i un després de la corrida de José Tomás, no únicament per l'estadística --11 orelles i una cua simbòlica amb indult inclòs en sis toros--, que, per si mateixa diu molt, sinó sobretot per la manera d'aconseguir cadascun d'aquests trofeus.

Toreig clàssic

Hi ha hagut triomfalisme, per descomptat, i la cosa ha començat amb una onada digna de la final del Mundial, abans fins i tot que comencés el passeig. Però aquest triomfalisme tant se valia en una matinal en què ha prevalgut el toreig clàssic, fondo i lligat, que tant s'enyora al llarg de moltes tardes, on el toreig postmodern s'ha convertit en una nòria sense fi durant la qual desapareixen les regles més clàssiques del toreig.

El que ha fet José Tomás a Nimes ha estat, per contra, ensenyar una altra vegada la veritat del toreig a base de muletes que tenien un principi i un final, això sí, lligades en els terrenys adequats, sense abusar del toro retallant en excés les distàncies.

El toreig de sempre, amb molta naturalitat, i el valor a prova de bomba que se li coneix des de sempre i que no han reduït les horribles cornades que ha rebut al llarg de la seva carrera.

Dels sis toros escollits amb cura per a l'efemèride, han decebut el de Toros de Cortés, lidiat en últim lloc, i el de Garcigrande, en cinquè: el primer, per fer-se enrere, i l'altre, per falta de raça i mobilitat.

No li ha importat gaire a José Tomás, que en els dos casos ha demostrat la seva gran capacitat actual, en què ha està molt per sobre de tots dos, tallant, a més, les dues orelles del cinquè, al qual ha matat, com tot el matí, d'una espasada fulminant.

Verticalitat i aguant

Per descomptat, això de matar aviat de manera ortodoxa, sense utilitzar algunes de les trampetes freqüents des de fa uns anys, ha influït en el resultat numèric de la matinal. Però el més important ha estat una altra cosa: un toreig solemne que ja no es veu a les arenes, una prestància majestuosa basada en molta verticalitat i aguant, i, sobretot, una capacitat tremenda per temperar amb molta veritat.

La gran virtut de la catarsi aristotèlica --i en aquest cas de la tomista-- és que, quan es produeix de veritat, introdueix els espectadors en una experiència única de la qual, després d'haver sentit la compassió i la por sense haver-se de jugar la vida ja que algú altre amb qui s'identifiquen ho fa per ells, experimenten la purificació de l'ànima d'aquestes passions.

Notícies relacionades

Les persones grans pateixen dues de cada 10 estafes a Catalunya

El curs vinent s’incorporaran 1.650 professors nous

Això és el que ha passat a Nimes, on 14.000 ànimes han sortit de la plaça somiant amb el toreig de debò, i trobant a faltar probablement que això no es repeteixi trenta vegades a l'any i en places més rellevants: Sevilla, Madrid, Bilbao...

Si fos el cas, la festa es desempallegaria probablement de moltes de les imperfeccions que a poc a poc es van considerant norma. Però sempre queda José Tomás, i, si no es prodiga, que almenys els seus companys es vagin inspirant, bevent com ell de la font clàssica del toreig i de la seva ètica.