Wert prepara una ESO i un batxillerat amb la meitat de matèries

La reducció del nombre d'assignatures al batxillerat i alguns cursos de l'ESO és un dels principals punts de les bases de la reforma educativa que avui portarà al Consell de Ministres el titular d'Educació, José Ignacio Wert. Com a contrapartida, es donarà més pes a les «matèries instrumentals», com Llengua, Matemàtiques i l'idioma estranger (sobretot, Anglès). L'objectiu és obrir un debat amb el sector, «amb diàleg i buscant el màxim consens», segons un portaveu ministerial, durant els pròxims mesos i portar la tardor vinent al Congrés l'avantprojecte de la tretzena reforma del sistema educatiu espanyol.

CURS D'INICIACIÓ / Wert mira de respondre d'aquesta manera a una de les queixes més generalitzades de la comunitat educativa, que considera que actualment alguns cursos de secundària i els dos de batxillerat estan inundats d'assignatures de farciment. Tercer de l'ESO n'arriba a tenir fins a 13 i en altres cursos no n'hi ha menys de 10. I en el batxillerat, fins a 12. Educació estudia la possibilitat que, en els dos nivells educatius, els alumnes no arribin a tenir més de sis o set matèries.

Un altre punt vertebral de la reforma serà la conversió del 4t d'ESO en un curs d'«iniciació», amb només dues vies, cap a la Formació Professional (FP) o cap al batxillerat. Wert és partidari que fins i tot la via destinada a la FP es comenci a obrir a 3r d'ESO, amb l'elecció d'algunes assignatures, com establia per als polèmics itineraris la llei orgànica de qualitat de l'educació (LOCE) aprovada pel PP el 2002 i derogada pel PSOE.

Però abans d'arribar a la secundària, el Govern vol que els alumnes passin una prova d'accés a 6è de primària, en què demostrin que posseeixen els coneixements bàsics i comprenen perfectament un text, per evitar d'aquesta manera un futur fracàs escolar.

PRÀCTIQUES EN EMPRESES / La reforma de la FP a nivell estatal serà un altre element central de l'arquitectura del nou sistema educatiu. L'objectiu de Wert és un model dual que combini la formació amb les pràctiques remunerades a les empreses. Ja té dissenyat un programa pilot que es posarà en marxa de manera experimental el curs vinent, segons fonts del seu departament.

Notícies relacionades

Les escoles catalanes tindran 550 nous docents per atendre alumnes amb necessitats educatives especials

L’anella verda del Prat esquivarà un pla de 5.000 vivendes al Baix Llobregat

El nou model pretén que el percentatge d'alumnes que estudien FP (32%) augmenti fins a equilibrar-se amb el dels de batxillerat (68%) i, sobretot, facilitar la inserció laboral dels joves, tenint en compte que actualment al voltant del 50% estan a l'atur.

La proposta de Wert inclou el disseny de la carrera docent mitjançant un estatut, una reivindicació del col·lectiu tan històrica i complexa que cap Govern de la democràcia ha gosat emprendre. El ministre vol acompanyar-la d'una altra patata calenta: la professionalització de la funció directiva.