Primera condemna a Espanya per oferir enllaços i descàrregues a internet

L'Audiència Provincial de Biscaia ha condemnat els responsables dels llocs web Fenixp2p i Mp3-es per vulnerar drets de propietat intel·lectual, a l'oferir enllaços a descàrregues en diversos llocs d'intercanviP2P. Els magistrats els ha imposat una pena d'un any de presó i multa de 5.040 euros. De la mateixa manera, els acusats hauran d'indemnitzar conjuntament i solidàriament les companyies perjudicades, en una quantitat a determinar en l'execució de sentència, pels perjudicis derivats de la seva activitat il·lícita. El tribunal també ha acordat el cessament de l'activitat de les dues pàgines webs. És la primera sentència a Espanya que, en l'àmbit penal, condemna els acusats per aquest tipus de conductes, segons fonts del despatx d'advocats que defensa els interessos de l'entitat Productors de Música d'Espanya (Promusicae), el bufet Sol Muntañola.

La sentència és conseqüència de dos recursos d'apel·lació interposats perPromusicae i l'Associació Espanyola de Distribuïdors i Editors de Software d'Entreteniment (Adese), contra la sentència dictada al febrer pel Jutjat Penal número 1 de Barakaldo, que havia absolt els acusats del delicte contra la propietat intel·lectual. La nova sentència considera que “el fet que Internet tingui unes característiques concretes (com a plataforma de comunicació i de transmissió de dades) entre les quals es pot destacar l'absència de controls expressos, l'afavoriment de l'anonimat, o la facilitat o rapidesa en la connexió i en la comunicació, això no justifica per descomptat que es lesionin drets o que s'atempti contra béns d'altres persones, o contra la seva intimitat, o que s'accedeixi a la informació d'un altre si l'autorització corresponent, no justifica en definitiva que es portin a terme conductes il·lícites”.

Acte propi de comunicació

I sense cap tipus de dubtes, raona aquesta sentència que “fins i tot considerant que els arxius no eren descarregats en el servidor dels dos acusats, i entenent que el que oferia la pàgina eren mers enllaços, la sala considera que la conducta sí que constitueix comunicació pública i en aquest sentit és típica d'acord amb el que disposa l'art. 270” del Codi Penal. En altres paraules, afirma el tribunal que “els acusats realitzen un acte propi de comunicació, un acte de posada a disposició a qualsevol usuari potencial d'aquesta pàgina d'un contingut que vulnera drets de tercers”, i conclou que, en conseqüència, “era la seva actuació directa i no la seva tasca d'intermediació la que aconseguia el resultat de l'accés a l'obra en qüestió”, resultat de la intervenció tècnica dels acusats en aquest procés, a més de l'indexat, classificat i comentat de les obres.

Notícies relacionades

Un cap d’un dels bombers acusat de frau a la ‘llei trans’ surt a defensar-lo

Parlon serà "contundent" amb els canvis de sexe falsos

La sentència, a més, estima que sí que existeix ànim de lucre en la conducta dels acusats, ja que aquests “sempre han reconegut en totes les seves declaracions que obtenien ingressos en concepte de publicitat”, i que igualment havien reconegut que aquestes quantitats “depenien del nombre d'accessos a les pàgines que administraven, i afegim nosaltres, això està directament unit al contingut que oferien (la possibilitat de descàrrega directa i gratuïta d'arxius)”. De fet, en el relat de fets provats, l'Audiència Provincial dóna per acreditat que els acusats havien percebut més de quaranta mil euros, de diverses empreses dedicades a la contractació de publicitat en pàgines webs.

Altres audiències provincials espanyoles han estat considerant que oferir enllaços a pàgines de tercers on realitzar les descàrregues no era comunicació pública, motiu pel qual no es produïa una infracció dels drets exclusius dels titulars dels drets de propietat intel·lectual sobre els continguts de les descàrregues.