Una gran incautació destapa el tràfic d'ocells cantaires

D'una tacada, 700 ocells: caderneres, pinsans, passerells i verdums. Tots ells caçats per furtius i portats i mantinguts en condicions penoses. La Guàrdia Civil va dur a terme dimarts al migdia en una casa de Terrassa la incautació més gran d'aus silvestres cantaires feta fins ara a Catalunya. La intervenció, duta a terme per agents del Servei de Protecció de la Naturalesa (Seprona), posa de manifest la magnitud a què està arribant a Catalunya el tràfic il·legal d'aquestes espècies i ha destapat el funcionament de la cadena de caçadors furtius, intermediaris i venedors que participen en un negoci de gran impacte mediambiental.

Fonts de la Guàrdia Civil van assenyalar que la intervenció va confirmar les seves sospites. «Ens arribaven indicis que el mercat il·legal de pinsans, caderneres, verdums i passerells creixia a Catalunya; haver trobat 700 ocells ho confirma», expliquen aquestes fonts, que afegeixen: «Són ocells silvestres que en captivitat difícilment crien. Per això, la manera que té la gent d'aconseguir-los és comprant-los a persones que els capturen il·legalment». Aquestes fonts alerten que aquests ocellets «s'han convertit en un negoci i això fa que se n'estiguin capturant més que mai. Ens quedarem sense ocells als nostres camps i, quan ens n'adonem, estarem davant d'un daltabaix ecològic».

ASFIXIATS DINS DE CAIXES / Abans d'arribar, els agents només sabien que en aquella casa es venien aus cantaires. Però el que van trobar va superar totes les seves expectatives: hi havia gàbies per tot arreu. Les parets, cobertes de dalt a baix. També per terra. Als guàrdies els va impressionar trobar gàbies apilades les unes sobre les altres a dins de caixes de cartró de televisors. Allà dins, sense aigua ni menjar, els ocells s'ofegaven per la calor i la falta d'aire, ja que ni tan sols s'havien pres la molèstia de fer-los uns orificis d'aireig als cartrons. Al fons de les caixes hi havia ocellets morts per asfíxia. Un per un, els agents van anar traient les 700 aus i les van col·locar en habitacles més higiènics, en una operació en què s'hi van passar gairebé tres hores i en què es van viure moments de tensió amb els familiars del propietari. L'home va confessar que es dedicava a aquest tràfic il·legal i que aconseguia els ocellets comprant-los a furtius que els cacen amb arts prohibides (xarxa o pega) a Conca. Als caçadors els pagava 5 euros per exemplar. Després els portava a Terrassa, on els revenia per 15 euros, tot i que per comprar-ne diversos feia descompte.

El baix preu obeeix al fet que, al ser acabades de capturar, els traficants desconeixen si les aus cantaran. «En aquest mercat, els ocells que no canten no valen res. Si hi ha sort, el comprador els allibera. Si no, se'ls menja fregits», asseguren aquestes fonts. Amb els cantaires la cosa canvia. Un de bo pot costar centenars d'euros. I,si té copa, que és com es denomina els que han guanyat algun trofeu de cant, el seu preu pot escalar fins als 1.500, 2.000 i fins a 2.500 euros.

Notícies relacionades

Intervinguts 546 ocells cantaires a un traficant de Sant Adrià

Denuncien vuit persones per tinença il·lícita d'ocells a Cornellà

JUVENILS DE PRIMER ANY / En aquest mercat, els més sol·licitats són les caderneres, ja que la seva alimentació és com la del canari. En canvi, els més cotitzats per als concursos són, pel seu cant, els pinsans, que requereixen unes atencions més complexes. «Qui no conegui això no sap la passió que els ocells poden despertar en els seus amos», assenyalen les mateixes fonts.

Els ocellets confiscats han estat traslladats al Centre de Fauna de Torreferrussa, dependent de la Generalitat, a Santa Perpètua de Mogoda. Allà, segons Joan Mainé, el director del centre, «a tots els ocells se'ls ha fet un examen físic, se'ls ha anellat i se'ls està alliberant gradualment». La majoria són «juvenils de primer any». A aquests, que han estat poc temps engabiats, se'ls pot deixar anar en breu. Més difícil és alliberar els que fa mesos que estan en captivitat, ja que han perdut el costum de viure lliures i d'haver de buscar-se el menjar.