Sospitosos (segons Mena)

Són les quatre de la tarda i una vintena de persones aguanten estoicament el sol davant del número 156 del carrer de Sepúlveda, a Barcelona. És una oficina de Treball. Estan citades allà per la conselleria d'Empresa i Ocupació. És un dels cinc centres de Catalunya on es determina la sort d'aproximadament 20.000 beneficiaris de la renda mínima d'inserció (RMI) de qui el departament que dirigeix Francesc Xavier Mena sospita que estan cometent frau. Per sortir de dubtes, els entrevista. A aquesta feina s'hi han sumat unes desenes d'administratius contractats per a l'ocasió a l'empresa de treball temporal Randstad, tot i que des de l'Administració catalana es va assegurar que tenia prou personal per portar a terme totes les entrevistes.

La presència de periodistes no és acollida amb gust per alguns dels beneficiaris de la RMI que esperen el seu torn. Se senten en el punt de mira, sospitosos a ulls de la Generalitat i, segons ells, també a ulls de la societat. Per això la seva actitud al veure una càmera de televisió o de fotografia va des del recel fins a l'agressivitat.

«Ens estan criminalitzant»

Afortunadament no tots esquiven les preguntes. Algun fins i tot ve a nosaltres per poder donar la seva opinió:«El que està fent la Generalitat no té nom. Ens estan criminalitzant. Ja és prou dur haver de sobreviure d'aquesta manera com perquè a sobre ens tractin de delinqüents»,afirma Pedro Rabasco. Està bé que controlin, però que no empipin la gent, afegeix. Malgrat el seu malestar per la situació es mostra esperançat a mantenir l'ingrés el mes que ve. En aquesta línia també es mostra Juan Santiago:«Si és per evitar el frau, i no em perjudica a mi, veig bé el control». En general, aquesta és la tònica dominant en els beneficiaris de la RMI. Les vuit persones preguntades per EL PERIÓDICO senten que estan complint un tràmit, però que la cosa no té a veure amb elles.«No tinc motius per preocupar-me»,afirma Mónica Mesa.

Qüestió de supervivència

En el que tots els entrevistats es posen d'acord és en la dificultat d'arribar a final de mes.«Impossible. Tinc 300 euros d'ingressos, i el lloguer són 450 euros», lamenta Luisa Marín. En aquesta circumstància la família és l'últim flotador que queda. La mateixa Luisa és un d'aquests exemples:«La meva mare ens dóna diners cada mes, però ja n'està farta ».«Quan s'acaben els diners mengem a casa de la meva mare», comenta Isidro Gómez. Si la situació ja és per si mateix complicada, el començament del curs escolar provoca maldecaps als que són pares, com Thais Rodriguez:«Són moltes despeses: col·legi, roba...».

Notícies relacionades

L'oposició reclamarà avui que el Govern assumeixi responsabilitats

Fort amb els més febles

Mena va assenyalar amb dit acusador els immigrants. I entre els mateixos beneficiaris hi ha qui comparteix la seva tesi.«No és just que gent que viu a fora estigui cobrant. Amb això que es fa per transferència, la treuen des dels seus països», deixa anar Juan Santiago. No obstant, no són els estrangers el col·lectiu més nombrós que s'observa davant de l'oficina. Però ells se senten en el punt de mira. No volen fer declaracions, i quan accedeixen a parlar es neguen a ser retratats. No és el cas d'Abdusallah Megouni:«Sóc marroquí nacionalitzat espanyol. Tinc hipoteca i no he canviat de pis. Ho puc demostrar».

La serenitat es torna por davant la possibilitat de ser exclosos del pagament del setembre:«Automàticament aniria al carrer, em tocaria demanar almoina o alguna cosa pitjor, però s'ha de sobreviure», afirma Pedro Rabasco.«Me n'hauria d'anar a Ciudad Real, amb els meus pares»,argumenta Julia Paz.«Estic tranquil però ells manen»,comenta resignat Abdusallah Megouni.