«Espero tenir oportunitats per la meva formació» Joan Nualart

«Ja veig la llum al final del túnel», diu Joan Nualart en referència a la seva tesi doctoral sobre Teoria de Números. Al voltant d'això i de les classes que dóna a la Universitat de Barcelona (UB) gira ara per ara la vida d'aquest matemàtic de Breda (Selva). Després de llicenciar-se i obtenir un Diploma d'Estudis Avançats a la mateixa UB, el Joan va aconseguir una beca per a la tesi i un contracte de professor ajudant per dos anys, renovable per dos més. «Em toca que me'l renovin aquest any i suposo que ho faran», confia. ¿I després? «Hauré de demanar una beca postdoctoral, o ja ho veurem. La veritat és que no em plantejo gaire quines perspectives tinc».

Aquesta actitud no és per passotisme. Té a veure amb el fet que treballa en un camp tan específic que deixa poc marge a solucions imaginatives. «Sortides professionals que siguin una aplicació directa del que faig, la veritat és que no en conec cap, més enllà de la docència i la recerca en el món acadèmic», explica. ¿Llavors? «Les places són limitades, les beques surten quan surten… M'agradaria continuar en això, però no em tanco portes a altres sortides», explica.

Això no vol dir que els matemàtics no estiguin buscats, matisa el Joan. «Hi ha especialitats dins de les matemàtiques amb sortides més immediates cap a l'economia, l'empresa… i altres en què estem més limitats. Fora del camp acadèmic podria trobar feina, però no per fer el que estic fent. A mi això m'agrada, i per tant de moment aprofito l'oportunitat. Més endavant no sé què podré fer», raona.

Amb tot, el Joan es considera afortunat: «No em queixo. Amb el que cobro puc viure i disfruto amb el que faig. Quan miro cap al futur, no tinc gaire clares quines poden ser les perspectives ni on puc arribar, però tampoc em vull preocupar per això. Tindré algun lloc on agafar-me. No sé si serà el que voldria, però amb la meva formació espero que sempre tindré algun tipus d'oportunitat».

Per als joves que aquests dies reben les seves notes de selectivitat, el Joan diu tenir un únic consell: «Que escullin una carrera que els agradi i que la disfrutin. No té per què ser el camí fàcil, i que s'oblidin de si es cobra molt o poc o de si té més o menys sortides. El mercat és tan variable que si elegeixes uns estudis només per les seves perspectives laborals, ningú pot garantir que les segueixi tenint quan l'acabis. Pots haver sacrificat quatre anys de la teva vida per a res. Fins ara m'ho he passat bé, i a partir d'ara ja veurem. Crec en la vocació».

Notícies relacionades

La inexperiència i la divisió del conclave abonen la incertesa

L’Anticrist a les portes

Sense oblidar que «la situació global és molt difícil i ens l'hem d'agafar seriosament», apunta el Joan, que declina opinar sobre el 15-M perquè la imatge que li arriba des dels mitjans al seu parer «és massa simplificada». «Però de raons per a la indignació n'hi ha, i és indiscutible que es necessita un canvi», conclou.

Llicenciat en Matemàtiques, és professor ajudant de la UB i elabora la tesi doctoral