L'ESCÀNDOL DE LES ADOPCIONS IL·LEGALS

Bebès robats a Catalunya

Dels 261 casos denunciats a Espanya, una cinquantena són catalans, segons els afectats

Els traficants elegien com a víctimes dones sense recursos ni capacitat per destapar la trama

Afectats pel robatori de bebès, dijous, després d’entregar la demanda a la Fiscalia General de l’Estat.

Afectats pel robatori de bebès, dijous, després d’entregar la demanda a la Fiscalia General de l’Estat. / PAUL WHITE (AP)

1
Es llegeix en minuts
ANTONIO M. YAGÜE / Madrid

Catalunya és, després d'Andalusia i Madrid, la comunitat autònoma espanyola que més denúncies registra sobre el suposat tràfic de bebès robats per a adopcions il·legals entre els anys 50 i 80 del segle passat. Del total de 261 casos de tràfic d'éssers humans denunciats a tot Espanya, més d'una cinquantena van tenir lloc a Catalunya, segons les dades entregades dijous passat per l'Associació Nacional d'Afectats per Adopcions Irregulars (Anadir) a la Fiscalia General de l'Estat.

Notícies relacionades

El patró predominant en els casos posats damunt la taula del fiscal general és sempre el mateix. Al darrere, denuncien els afectats, hi hauria una trama organitzada de persones que traficaven amb els nens, els robaven, els venien a parelles infèrtils i els inscrivien legalment com a fills biològics seus.

Un denominador comú, segons Anadir, era dir a les mares desposseïdes dels seus bebès --sempre sense recursos ni capacitat d'investigar-- que els seus fills havien mort en el part. Després els bebès eren oferts a matrimonis per entre 50.000 i un milió de pessetes, i els deien que eren de drogoaddictes o prostitutes que no volien o no podien mantenir-los. «Actuaven segons la demanda. Es van arribar a fer vendes a terminis de fins a 12 anys, mitjançant lletres, com un cotxe o una rentadora», va assegurar Antonio Barroso, president d'Anadir.