Bebès robats a Catalunya

Catalunya és, després d'Andalusia i Madrid, la comunitat autònoma espanyola que més denúncies registra sobre el suposat tràfic de bebès robats per a adopcions il·legals entre els anys 50 i 80 del segle passat. Del total de 261 casos de tràfic d'éssers humans denunciats a tot Espanya, més d'una cinquantena van tenir lloc a Catalunya, segons les dades entregades dijous passat per l'Associació Nacional d'Afectats per Adopcions Irregulars (Anadir) a la Fiscalia General de l'Estat.

Notícies relacionades

Protecció Civil posa en alerta el pla Infocat per risc d’incendi a les Terres de l’Ebre, Ponent i l’Empordà

Ginebra no aconsegueix segellar l’anhelat tractat global per reduir l’impacte del plàstic al món: «Hem perdut una oportunitat històrica»

El patró predominant en els casos posats damunt la taula del fiscal general és sempre el mateix. Al darrere, denuncien els afectats, hi hauria una trama organitzada de persones que traficaven amb els nens, els robaven, els venien a parelles infèrtils i els inscrivien legalment com a fills biològics seus.

Un denominador comú, segons Anadir, era dir a les mares desposseïdes dels seus bebès --sempre sense recursos ni capacitat d'investigar-- que els seus fills havien mort en el part. Després els bebès eren oferts a matrimonis per entre 50.000 i un milió de pessetes, i els deien que eren de drogoaddictes o prostitutes que no volien o no podien mantenir-los. «Actuaven segons la demanda. Es van arribar a fer vendes a terminis de fins a 12 anys, mitjançant lletres, com un cotxe o una rentadora», va assegurar Antonio Barroso, president d'Anadir.