El 'cowboy' solitari

A la nebulosa vall d'en Bas, el termòmetre havia baixat a vuit graus sota zero a la nit i l'aire encara era glaçat quan Pere Puig Puntí va sortir poc després de les vuit del matí de casa seva, al carrer de l'Armenguer, de Sant Esteve d'en Bas. Si va trobar algú abans de pujar al seu cotxe, un petit Suzuki, poques paraules li devia dir. «Ens coneixíem, ens saludàvem, i de vegades li preguntava què havia caçat, però mai eren converses ni res. Només unes paraules. A penes sé alguna cosa més d'ells», explica el gadità Miguel Marcia, veí des de fa moltíssims anys del Pere i del seu pare, el Lluís, al petit nucli on pràcticament tothom es coneix.

Callat. Estrany. Solitari. Però no mala persona. Són els adjectius més usats per veïns i coneguts de l'home que ahir va matar quatre persones a Olot. Paleta d'ofici i caçador d'afició. Però, segons semblava, cap perill amb l'arma per als humans. Ningú s'esperava una explosió de violència com aquella. S'acabava de comprar una nova escopeta per abatre porcs senglars, una del calibre magnum 12 mil·límetres. «De vegades s'enfadava, quan veia que amb els duros no arribava a final del mes. La mateixa falta de diners el deu haver fet tornar boig per fer això», explica l'Antonia, una dona que als afores del poble, a gairebé 10 quilòmetres d'Olot, cull les últimes restes del seu camp de blat de moro.

Estrany. O peculiar. Així es veu aviat un home solter de 57 anys a qui mai se li ha conegut cap parella. Que viu amb el seu pare, l'octogenari Lluís, a qui, quan la tragèdia origina el primer setge periodístic de casa seva, una planta baixa amb golfes, d'uns 150 metres quadrats, a la part moderna del poble, la seva filla petita, la Pilar, el ve a buscar per oferir-li refugi al seu pis d'Olot. La mare i la germana gran de l'assassí van morir. Ara, es pregunten els veïns, ¿què li passarà al Lluís amb el seu únic fill mascle a la garjola?

Callat, però amb caràcter, explica l'encarregada del bar Pekín d'Olot, on tant Pere Puig com dues de les seves víctimes, el pare i el fill Tubert, acostumaven a dinar. «Una mica xulos», els defineix ella tots tres. Xulo, cadascun a la seva manera. Tres galls, potser, encara que amb el Pere s'hi avenia menys. «Mai li agradava res. Al final vaig haver de dir-li que si tan poc li agradava el que fèiem aquí era millor que no tornés», diu la mestressa.

El Pere ja feia uns 20 anys que estava treballant amb la constructora, era l'home de confiança dels Tubert, el que portava la veu cantant de qualsevol obra. Però últimament, era l'únic empleat que els quedava als Tubert en una empresa que amb prou feines registrava activitat. Crisi del totxo, també a la Garrotxa, malgrat el túnel de Bracons. I el Pere feia temps que no cobrava.

Per la crisi

Notícies relacionades

L'assassí de quatre persones a Olot en volia matar almenys una més

L'estrès extrem per arruïnar-se és una causa de brots de violència

«No és tan dolent com alguns l'estan pintant ara», explica un conegut del Pere en un dels bars de Sant Esteve on l'inesperat assassí és, lògicament, l'únic tema de conversa. «Pot ser que sigui una mica estrany -afegeix-, però temo que amb aquesta crisi no és o no serà l'únic a Espanya a qui se li creuin els cables».

Estrany. Això és un home de gairebé 60 anys que de vegades es posa un barret, es col·loca una estrella de xèrif i s'emporta dues pistoles de joguina en les passejades que fa pels camins boscosos de la vall d'en Bas. Bang, bang, bang. Però els trets reals també se senten sovint per aquells boscos, plens de senglars. Antoni el Caio, d'Hostalets, a la vora d'Olot, coneix aquells boscos com ningú més i acostuma a organitzar les batudes. El Pere es trobava a gust caçant, i no havia estat mai conflictiu, diuen amics caçadors. O, millor que amics, companys. El Pere no era gaire d'amics. Era molt seu. Solitari. Però no creien que fos perillós.