El geriàtric d'Olot insisteix que els assassinats van ser inevitables

L'endemà de la tremenda confessió de Joan Vila, en què es va atribuir l'assassinat d'11 avis ingressats a La Caritat d'Olot, els responsables del geriàtric van convocar una roda de premsa en què van reiterar que l'asil ha complert en tot moment els protocols que exigeix la llei i van afirmar que els crims del zelador van ser pràcticament inevitables. El director del centre, Joan Sala, va defugir tota responsabilitat professional però en canvi va assegurar que La Caritat assumirà qualsevol indemnització que pugui establir el jutge.

Sala va advertir que la residència «no dóna credibilitat» a les declaracions del zelador, perquè Vila ha variat la seva confessió en tres ocasions. L'advocat del centre, Joan Cañada, va afirmar que, per tant, tot «continuarà obert» fins que es pronunciïn els forenses, inclosa la possibilitat que el zelador hagi pogut cometre més crims que els que ha confessat fins ara.

El director de La Caritat va insistir que no es poden atribuir els assassinats a possibles fallades en els sistemes de vigilància i control del centre. «Vila no va actuar amb impunitat, i la falta de mesures no ha pogut ser mai la causa del que ha passat», va afirmar Sala, que va recordar que els morts són persones grans amb una salut d'una fragilitat extrema, per la qual cosa la seva mort no va estranyar els metges.

Sala va qualificar de «qüestió estadística» el fet que 12 dels 15 morts l'any 2010 morissin en el torn del zelador, tot i que va admetre que havia tingut lloc algun comentari en aquest sentit entre els interns abans de la seva detenció. «Però si hi hagués hagut realment cap sospita, ens hauria ajudat a evitar el que ha passat», va afirmar.

El jutge que instrueix el cas va ordenar ahir l'exhumació de dos cadàvers més per comprovar les causes de la seva mort, ja que el zelador es va responsabilitzar d'aquelles morts en la seva confessió.

POSSIBLE SANCIÓ Per la seva banda, fonts de la Conselleria d'Acció Social i Ciutadania no descartaven ahir la possibilitat de sancionar el geriàtric i suspendre la col·laboració de la Generalitat amb el centre, amb qui actualment té concertades 39 places. No obstant, ni la multa ni la suspensió del conveni estarien relacionades amb el cas, sinó amb incidències menors. Acció Social va tenir ahir especial interès a assegurar que aquest cas no té res a veure amb la capacitat inspectora de les residències sinó amb una actuació individual. Actualment existeixen a Catalunya més de 1.160 residències. D'aquestes, la majoria, 1.025, són de caràcter privat, amb les quals la Generalitat concerta places públiques.

Els incompliments legals més comuns de les residències no es deuen al personal empleat sinó a espais que resulten insuficients. Segons la Generalitat, el tancament de centres es fa efectiu només en dos o tres casos anualment. La inspecció també pot actuar d'ofici, com va passar en aquest cas al transcendir els assassinats comesos pel zelador Joan Vila.

Notícies relacionades

Sense por a la mort

L'addicció al «plaer enorme» de matar

UN MÈTODE RIGORÓS Respecte del certificat de defunció de les víctimes, el Col·legi de Metges de Barcelona va recordar ahir que sempre consisteix en una observació detallada de la persona morta i ha de tenir en compte la seva història clínica i els suposats motius de la mort. El metge ha d'inspeccionar el cadàver i comprovar si hi ha hagut cap acte de violència, cas en què ho haurà de comunicar al jutge, que ordenarà que se li faci autòpsia.

Les morts per intoxicació per medicaments són impossibles de detectar a simple vista, afegeix l'entitat, com també les sobredosis d'insulina, mètodes utilitzats pel zelador. Les cremades a la boca que provoca la ingesta de lleixiu -un altre sistema utilitzat per l'assassí- es podrien haver confós amb la ràpida sequedat que pateixen els avis morts, segons l'òrgan col·legial.