Rovellons de pagament

La tardor soriana és freda. I prolífica en bolets. Allà on els antics casalots senyorials s'han reconvertit en allotjaments de turisme rural i on el producte estrella del mercat setmanal són les granotes de color blau -peça de roba clau per a tot pagès com Déu mana-, els pobles broten com minúsculs accidents geogràfics envoltats de terra vermella, rouredes i espesses pinedes. El paradís delboletaire.

«Aquí, de tota la vida, la gent ­havia sigut micòfoba, menyspreava els bolets perquè n'hi havia tants que no se'ls donava cap valor, a diferència de Catalunya, on hi ha una tradició micòfaga, de menjadors de bolets», observa Arturo Esteban, gerent del programa ­Myascr, un ambiciós pla per a la regulació i comercialització dels recursos micològics a Castella i Lleó.

Aquest projecte, que compta amb un pressupost de més de cinc milions d'euros per a un període de cinc anys, preveu, entre altres mesures, que totes aquelles persones que vagin a collir bolets als denominats boscos regulats siguin portadors d'una autorització obligatòria. Cinquanta guardes micològics s'encarreguen de vigilar que els recol·lectors, ja siguin recreatius, científics o amb fins comercials, portin la preceptiva llicència. Aquest any formen part del projecte més de 140.000 hectàrees forestals de cinc províncies castellanolleoneses. Sòria ja en va ser, el 2001, la ­pionera.

Notícies relacionades

Ús i abús dels boscos catalans

Bosc, béns públics i béns privats

«Al principi la gent es va mostrar, com a mínim, escèptica», explica ­Esteban. Ara, encara que hi segueix havent veïns que es queixen, la sensació general és d'acceptació. «A Sòria, ja no es veuen senyors que van a buscar bolets amb bosses de plàstic del supermercat», assegura. També s'han acabat les allaus de gent, cosa que suposava una pressió recol·lectora excessiva en determinades zones, «perquè tothom anava al mateix lloc», mentre que en altres indrets, els bolets es feien malbé sense que ningú els ­collís.

El Blas i l'Eva viuen a Barcelona, però des de fa anys van cada tardor als boscos d'Almazán (Sòria), d'on ella és originària.«Només collim bolets de dues o tres espècies, les que coneixem millor, però ens serveix com a excusa per sortir al camp i caminar», explica l'Eva. Com ells, confirma la Virginia, encarregada de l'oficina de turisme de la petita població,«cada vegada hi ha més catalans que visiten aquesta zona per collir bolets».Busquen la tranquil·litat del paratge, disfruten de la gastronomia i el paisatge i, sobretot, agraeixen que, quan van al bosc, estigui net i hi hagi bolets.