Un estrany aire abrasador

Per un dia, Barcelona no va ser Barcelona. Es va assemblar més a Madrid en ple estiu, o a Sevilla en qualsevol dia calorós de l'agost. O a Marràqueix, potser. Com si tingués el desert del Sàhara a l'altre costat de Collserola, un estrany aire abrasador va agafar ahir Barcelona pel coll, li va assecar els ulls i li va tallar la respiració. Es va posar damunt la ciutat una calor diferent, gens mediterrània. Calor del desert, de l'altiplà, del sud. Els dies previs hi havia sensació de calor, però diferent; amb prou feines es passava dels 32 graus. Però era la calor de sempre, humida, la que fa suar a qualsevol amb cada pas que fa.

Va començar a passar pels volts de la una del migdia. Fins llavors, tot bastant normal: 31 graus i un 60% d'humitat. El temps de Barcelona d'aquesta setmana, de l'estiu; el temps de tot el litoral català. I llavors va aparèixer l'anunciat monstre de ponent, a qui els meteoròlegs anomenaven«massa d'aire africà». Va caure la humitat per sota del 20%, valor que només s'acostuma a registrar un sec dia d'hivern, i va pujar la temperatura amb cada minut que passava. I, cosa estranya: com més a prop del mar, més pujava el mercuri.

Notícies relacionades

Més calor que mai

L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets

L'observatori del Raval va arribar, a les 16.23 hores, als 39,3 graus. Un rècord.«Probablement el valor màxim històric», segons el Meteocat. El problema a Barcelona és que aquests observatoris a la ciutat mai han tingut gaire continuïtat, han anat canviant de lloc amb el temps. Però una cosa és segura: als carrers de la ciutat la temperatura més elevada registrada fins ara havien estat els 38,5 graus de l'estiu del 2003, el 13 d'agost. Únicament una presa manual del 5 de juliol de 1982 a l'Observatori Fabra, al Tibidabo, atípic per la seva altitud, va ser superior: 39,8 graus.

A la gent al carrer aquestes xifres tant li fan.«Fa més calor que mai», deia tothom. Els motoristes gairebé es veien obligats a parar perquè l'aire flamejant dificultava la respiració. Poca gent suava. Tot al contrari. Notaven com la pell gairebé s'arrugava. Sort per als que acabaven d'estendre la roba; al cap de 10 minuts estava eixuta. Però aquell vent desèrtic va durar poca estona. Cap a les quatre, un motorista que anava del Masnou a Barcelona va veure aparèixer, des del mar, un refrescant núvol de vapor. Havia girat el vent i la ciutat va tornar a ser mediterrània.