Toros braus catalans

Els correbous són el taló d’Aquil·les de la ILP que reclama la prohibició de les corrides a Catalunya. ¿Per què no els va incloure la Plataforma Prou a la ILP si hi ha consens entre els proanimals que també són cruels?, pregunten els taurins. El portaveu de Prou no va tenir problema a respondre dijous davant la comissió parlamentària encarregada de la ILP que per (legítim) possibilisme polític.«La societat no ens hauria recolzat com ho ha fet», va dir.

Els correbous (a punt, per cert, de quedar blindats per llei) també serveixen als taurins per denunciar la incoherència d’ERC i CiU, que defensen aquestes festes mentre estan a favor (només majoritàriament en el cas de la federació nacionalista) de prohibir les corrides. Aquesta postura delata, segons els taurins, que a ERC i CiU les mouen pulsions identitàries.

Els correbous de la discòrdia no són només una festa popular sinó també una indústria en tota regla. La indústria del toro brau català.

Les places en què envesteixen els toros a les comarques de l’Ebre es construeixen amb vells carros de fusta, remolcs de tractor, carretes i bastides, i es desmunten cada any tan bon punt acaben les festes majors de cada un dels 24 municipis on segueixen vius els bous.

Però els animals que es crien per donar espectacle a les Terres de l’Ebre són toros braus com els torejats en qualsevol corrida a les places més prestigioses.«Es tracta de toros de lídia, encara que en aquesta zona no sempre es fan servir els salvatges, cosa que sí que és obligatori en una corrida, sinó que també s’utilitzen animals que ja han protagonitzat espectacles abans, i també vaquetes, més joves i de menys pes», explica Joan Clavelles, responsable de Sanitat Animal del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.

Bèsties cuidades

«Els més prestigiosos són els toros salvatges, és a dir, els que surten per primera vegada en la vida a la plaça, amb pesos al voltant dels 500 quilos i amb les banyes sense arreglar»,puntualitza Rogelio Martí, un dels propietaris de les 11 ramaderies de toros que hi ha a les Terres de l’Ebre. Entre les 11, de vuit propietaris, reuneixen 1.166 caps de bestiar.

Martí posseeix 143 animals, que cria a la seva finca a la falda dels Ports, a Alfara de Carles (Baix Ebre).«Els toros són les bèsties més cuidades de totes, les que es crien amb més amor, perquè els tenim una passió especial»,assegura el ramader. La mateixa passió que expressen els defensors dels espectacles taurins, en les seves diverses modalitats, que omplen els programes festius de 10 poblacions del Baix Ebre, 11 del Montsià i tres de la Terra Alta. En total, l’any passat el Departament d’Interior va autoritzar 213 dies de bous a la zona.

Aquestes jornades acostumen a incloure els anomenats bous de plaça, els de carrer, els sogats i els embolats o de foc. A la plaça, els toros són incitats a envestir joves que intenten esquivar els atacs exhibint més o menys habilitat davant un públic que sovint està més pendent dels copiosos àpats amb amics que de l’arena. Als de carrer es deixa anar un grup de toros en carrera a l’estil delssanfermins. Els exemplars mascle més voluminosos acostumen a ser escollits per sogar i embolar. En el primer cas se li lliguen les banyes amb unes cordes que permeten als mossos controlar fins a cert punt els seus moviments en la carrera. En els embolats es col·loquen dues boles de foc a les banyes.

Menys estofats

Notícies relacionades

Així és el MBA català que porta ja onze edicions obrint noves oportunitats a professionals de diferents sectors

23 vehicles desapareixen cada dia a Catalunya

Després de les actuacions una bona part dels animals tornen a les finques a l’espera de ser contractats una altra vegada.«Fa anys era freqüent que després de l’espectacle el toro fos sacrificat per ser cuinat en àpats populars, però des que es va detectar el mal de les vaques boges, els controls veterinaris de la carn endarrereixen diversos dies la seva disponibilitat i els estofats ja no són tan freqüents»,comenta Martí.

El preu que acostumen a pagar les diferents penyes taurines i els ajuntaments per un bon toro salvatge pot oscil·lar al voltant dels 3.000 euros, però cada poble contracta diversos exemplars i de diferent valor en cada festa major. L’any passat els detractors dels bous van presentar 10 denúncies per maltractament a l’animal.