El terror del Camp Nou

Gener del 2003. Els Boixos Nois eren admirats i consentits. El València va visitar el Camp Nou. ¡Pobre Cañizares! El que va haver de sentir. Li va tocar la porteria del gol nord, on el grup es va recloure des del 1994 fins que Joan Laporta va començar a vetar la presència radical a l’estadi. Va arribar un noi alt i espigat, va demanar les claus a un empleat del club i va obrir un traster, que el Barça cedia als ultres i on guardaven tot el material per animar. El president era Joan Gaspart, una etapa de tres anys en què el club no va aconseguir cap títol. En aquella època els Boixos eren una cosa com elsnens mimatsdel dirigent. I ells n’estaven orgullosos. La foto de Gaspart apareixia a la seva web, avui controlada per la policia. El president blaugrana presumia de tenir el carnet número u del grup.

Lluny d’amagar-se, uns anys abans (desembre de 1997) els Boixos van pressionar la directiva, que encara encapçalava Josep Lluís Núñez. El vicepresident Gaspart es va convertir en l’interlocutor del grup quan van sol·licitar que es guardés un minut de silenci per la mort de Sergio Soto, que havia complert condemna a la presó. La junta nuñista s’enfrontava al vot de censura que promovia l’Elefant Blau de la mà d’un jove advocat que es deia Joan Laporta.

Els Boixos van prometre suport a la directiva. I es va guardar un minut de silenci. Des de la tercera graderia de l’estadi es va començar a sentir el crit:«¡Fora nazis del Camp Nou!». Eren els xavals de Sang Culer. Els Boixos van travessar tot el recinte i els van clavar una pallissa. Sang Culer no va tornar mai a l’estadi i va concentrar el seu afecte al club a animar el conjunt de bàsquet al Palau.

Atac a la premsa

El gener del 2003, poques setmanes abans de la dimissió de Gaspart, elscasuals, anomenats així perquè vestien de forma informal i fins i tot de marca, controlaven el grup. Un dels capitostos de la facció va llançar una bengala a Cañizares. Tots sabien qui era. Tenia prohibida l’entrada a l’estadi. Aquella nit els Boixos van realitzar una ràtzia contra els periodistes que hi havia als voltants del vestíbul de la llotja.

Notícies relacionades

Can Ruti obre una consulta per a patologies derivades del sexe anal

Sanitat escurça l’espera per finançar fàrmacs innovadors

Va ser la gota que va fer vessar el got. Al club li plovien les denúncies dels socis. L’estadi s’havia tornat molt perillós. No obstant (24 d’abril del 2002), feia pocs mesos que Gaspart havia pronunciat una frase per a la història que va entusiasmar el grup:«Quan deixi de ser president me’n vaig sis mesos amb els Boixos Nois».

De fet és on va començar el compte enrere per al grup, que s’havia constituït com a penya oficial del club el 1995 i que s’havia vist obligat a expulsar elscasualsel 1999, en una època en què era corrent el crit«Barça o mort», associat a la ideologia neonazi. Laporta, abans de ser amenaçat, els va prohibir l’entrada a l’estadi, el mateix lloc que van començar a animar el 1981, uns mesos abans de penjar banderes catalanes al Retiro. Diversos madridistes que van discrepar de la iniciativa van ser llançats al llac del parc madrileny.