Catalunya crea el primer banc de teixit biològic infantil d'Europa

El Joel, un noi de 14 anys, alt, tímid i amable, va anar ahir a l’Hospital de Sant Joan de Déu, a Esplugues, per donar les gràcies públicament a la desconeguda família que fa 10 anys va acceptar cedir-li una porció del fèmur del fill que acabaven de perdre, possiblement de la seva mateixa edat. L’ocasió escollida va ser la presentació del primer banc de teixit infantil que es crea a Europa, una col·laboració entre l’Hospital de Sant Joan de Déu i el Clínic, que haurà de nodrir-se de les donacions de còrnies, ossos, tendons, vàlvules cardíaques, pell i artèries procedents de nens morts recentment. El missatge del Joel es va dirigir, per tant, als pares que es trobin en la situació d’accedir a aquesta cessió.

Fa 10 anys, l’os principal de la cama dreta del Joel amagava un càncer, un sarcoma de nou centímetres, preludi d’una amputació. El cirurgià ortopèdic Ramon Huguet va retocar el fèmur del petit donant anònim i el va convertir en una peça òssia de 15 centímetres, que va implantar amb precisió a la cama del Joel. I es va reiniciar el creixement. Anys més tard, quan el cos va emprendre l'estirament definitiu, el nen va tornar al quiròfan i li van implantar una porció de l’os de la tíbia. Ara té dues cames de la mateixa llargària.

«De petit, no m’adonava gaire de tot això, però a poc a poc m’ho van anar explicant –va relatar ahir–. Dono les gràcies a tots els que m’han ajudat a portar una vida normal: ara corro, salto, jugo a bàsquet i futbol, i puc fer el mateix que les persones de la meva edat».

ESCASSETAT / En l’actualitat, tan sols un 1,5% de les donacions de teixit ossi o ocular que arriben als hospitals catalans provenen de nens. Amb aquestes es cobreix el 10% de la demanda de còrnies o porcions òssies que necessiten els serveis d’oncologia o oftalmologia infantil. Una cosa semblant passa amb el teixit cardíac, encara més sol·licitat des de les unitats coronàries de nens. El recurs utilitzat fins ara en aquestes circumstàncies és l’adaptació de teixit de donant adult a les dimensions físiques dels nens malalts, nadons de pocs mesos en molts casos. Aquesta solució, imperfecta per la mida i la vellesa diferent del material orgànic utilitzat, és definitivament impossible quan la peça necessària és una vàlvula cardíaca que s'hauria d’ajustar al miocardi d’un nen de només un o dos anys. «Amb el teixit cardiovascular de donant adult podem atendre el 85% de pacients adults, però només cobrim un 40% de les demandes infantils», va explicar la doctora Blanca Miranda, directora de la fundació que coordina els trasplantaments al Clínic, càrrec que ara estén al de Sant Joan de Déu. «La majoria d’aquests nens –va explicar– pateixen cardiopaties congènites que no permeten esperes: o tenim el teixit cardíac a temps, o no el tenim. Sempre a vida o mort».

Notícies relacionades

¿Què és la febre hemorràgica?

Els menús de migdia a BCN van pujar el 8,3% el 2023

EN XARXA ESTATAL / El nou banc de teixit pediàtric mantindrà connexió en xarxa permanent amb tots els hospitals espanyols que atenen població infantil, de manera que puguin sol·licitar-li, o oferir, els teixits infantils que necessitin o els que cedeixin les famílies dels nens morts. Perquè aquesta dinàmica avanci serà imprescindible que els pares que acaben de perdre un fill reaccionin a temps davant les peticions dels sanitaris, i accedeixin a l’obtenció del teixit vàlid del seu infant perdut. «Són decisions difícils per a moments duríssims –va reconèixer Huguet–. Aquestes famílies han de saber que amb el seu gest s’evita, per exemple, la terrorífica cirurgia mutiladora que hauríem hagut d’aplicar-li al Joel». «Hi ha moltes famílies que ja ho tenen clar», va assegurar el cirurgià.

El teixit més sol·licitat des de les unitats mèdiques infantils és el d’ossos i tendons, per reconstruir els òrgans danyats per quistos, tumors cancerosos o fractures. L’Hospital de Sant Joan de Déu ha fet 140 implants de teixit ossi des del 1998, reajustant porcions obtingudes de cossos adults. També ha fet 41 trasplantaments de còrnia a nens que tenien entre 6 mesos i 18 anys. «L’agudesa visual que proporciona una còrnia d’adult no és igual que la d’un nen», va puntualitzar l’oftalmòloga Anna Fernández. I el mateix ha passat amb l’intercanvi de pell –la d’adult és de diferent gruix que la infantil– tendons o artèries. L’innovador banc presentat ahir pretén enllaçar-se, a mitjà termini, amb futurs organismes similars que s’estableixin a la resta d’Europa.