Els experts alerten de l’avenç de les malalties del fetge

Milions de persones continuaran "sent invisibles" per als sistemes de salut si no es prioritza "ja" la detecció primerenca i la cura centrada en les persones amb malalties hepàtiques. És la contundent advertència de més de 100 experts internacionals que es va proclamar ahir durant la primera trobada del Global Think-tank on Steatotic Liver Disease, celebrat al Palau Macaya de Barcelona amb el suport de l’Institut de Salut Global (ISGlobal).

Els científics van posar el focus en l’esteatosi hepàtica metabòlica (MASLD, per les sigles en anglès), coneguda com fetge gras, que es caracteritza per l’acumulació de greix al fetge, en absència de consum excessiu d’alcohol, i que pot ser reversible en les seves etapes inicials. Afecta aproximadament el 33% dels adults a nivell global. La seva forma més agressiva, l’esteatohepatitis metabòlica (MASH, per les sigles en anglès), s’estima que afecta el 5% de la població general. El risc és significativament més elevat en persones amb diabetis tipus 2 o amb obesitat. No obstant, malgrat la seva gravetat, aquesta malaltia no sol manifestar símptomes fins a unes etapes avançades, quan pot evolucionar cap a fibrosi, cirrosi i fins i tot carcinoma hepatocelular (càncer de fetge).

En un article publicat a The Lancet Regional Health Europe, líders en hepatologia i salut metabòlica insten els sistemes de salut a duplicar la taxa de diagnòstic de MASH abans del 2027. Aquesta malaltia avançada, que afecta silenciosament milions de persones, rares vegades es detecta a temps, i així es perden oportunitats valuoses per a intervencions primerenques que podrien millorar el pronòstic i reduir la càrrega sanitària. L’article destaca la importància d’eines no invasives i tecnologies basades en intel·ligència artificial que permeten identificar pacients en risc des de l’atenció primària, així com la recent aprovació d’un nou tractament que fa encara més urgent millorar l’accés al diagnòstic.

Per aconseguir un canvi de paradigma i posar fi a aquesta "amenaça" de salut pública el 2030, els autors proposen accions concretes, com avaluacions rutinàries en grups de risc, integració de proves hepàtiques en consultes mèdiques regulars, actualització de polítiques de reembors i col·laboració estreta entre atenció primària, endocrinologia, cardiologia i associacions de pacients.

Notícies relacionades

Niubó: "Les proves de competències no han anat bé"

D’‘El 47’ a la primera filòsofa en la selectivitat

Costos directes

Durant la trobada es va presentar un informe específic per a Espanya. Es va ressaltar que el país s’enfronta a un augment significatiu de casos de malalties hepàtiques cròniques, amb un impacte "considerable" en mortalitat i costos sanitaris. El 2021, aproximadament vuit milions de persones vivien amb MASLD, xifra que es preveu que augmenti a 12,7 milions (27,6% de la població) el 2030. El 2016 es van estimar 1,8 milions de casos de MASH, amb un increment previst a 2,7 milions per al 2030. Així, la mortalitat atribuïda a aquesta malaltia es duplicarà a l’arribar a unes 7.590 morts aquell any. A més, els costos directes sanitaris associats podrien més que duplicar-se al passar de quasi 1.300 milions el 2021 més de 3.000 milions el 2040.