Mor als 80 anys l'arquebisbe de la Seu d'Urgell Joan Martí Alanis

L’arquebisbe de la Seu d’Urgell, Joan Martí Alanis, va morir ahir als 80 anys en una clínica de Barcelona, on se li estava tractant una greu afecció. La capella ardent de qui va ser bisbe de la Seu durant 32 anys i, com correspon a aquest càrrec, copríncep d’Andorra, s’instal·larà

demà a la tarda al Palau Episcopal de la Seu. Dimecres se celebraran els funerals a la catedral de Santa Maria d’aquesta localitat. La notícia no va ser inesperada, ja que el dia 6 passat el bisbe de la Seu, Joan Enric Vives, havia informat en la reunió de la Conferència Episcopal Tarraconense del seu mal estat de salut.

Martí Alanis, nascut al Milà (Alt Camp), va ser ordenat sacerdot el 1951. La seva aptitud per a la gestió li va servir per avançar en la carrera sacerdotal fins que va ser nomenat bisbe d’Urgell el 1971. Ja com a bisbe es va alinear amb la línia més progressista de l’església catòlica, que a l’Espanya de la transició representava el cardenal Enrique Tarancón. Va col·laborar en l’impuls de la Constitució d’Andorra el 1993 i va revitalitzar el bisbat amb la creació de diversos mitjans de comunicació, des dels quals va lluitar per la defensa de la llengua catalana. De fet, es va pronunciar sempre sobre temes polèmics i no es va privar de denunciar la política anticatalana de la cadena radiofònica dels bisbes de la COPE, a la qual va qualificar de «groguista i sensacionalista». També es va pronunciar en contra de la guerra després dels atemptats de l’11-S. «M’espanta pensar

–va assenyalar llavors l’arquebisbe– que només amb la guerra i les aliances antiterroristes es pugui arreglar la situació. M’espanta, també, quan diuen que els americans exigeixen venjança sense voler analitzar les causes del desastre».

Notícies relacionades

L'home detingut per la mort d'una dona a Lloret s'havia deixat la cartera a sobre d'una tauleta a l'escena del crim

Vall d’Hebron, pioner a Espanya en telomeropaties

Martí Alanis, que el 2001 va ser nomenat arquebisbe –càrrec que va ocupar fins a la seva mort de manera emèrita– pel nunci del Vaticà, monsenyor Manuel Monteiro de Castro, és considerat una figura important en el camí d’Andorra cap a la modernitat institucional. Així ho va destacar el vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, en el condol oficial del Govern, al recordar la «valuosíssima contribució» de l’arquebisbe en la Constitució andorrana.

CATALANISME En una nota oficial, Convergència Democràtica de Catalunya va destacar que amb la mort de Martí Alanis «Catalunya perd una persona nacionalment compromesa, molt vinculada a les arrels del catalanisme i amb una visió oberta del món». El president d’UDC, Josep Antoni Duran, va coincidir amb els seus companys de federació a ressaltar el «servei al país» de l’arquebisbe de la Seu. I va ser l’alcalde d’aquesta localitat, Albert Batalla, el que va destacar un altre dels aspectes importants de la biografia del difunt: «La gran empremta» que deixa a la ciutat i l’arquebisbat ja que en la seva època hi va haver canvis profunds en els dos àmbits.