Girona recupera l'esplendor de les pintures gòtiques de Sant Feliu

Els veïns de Girona tindran aquest any un motiu més per disfrutar de les festes de Sant Narcís, que se celebren a finals d’aquest mes. El bullici de les fires coincidirà amb la culminació de la restauració de l’església de Sant Feliu, la més antiga de la ciutat i que és precisament on descansen les restes del sant patró. Un sepulcre del qual, segons la llegenda, van sorgir els eixams de mosques que el setembre del 1286 van fer fugir les tropes franceses que havien ocupat la capital.

La restauració, que en un principi era una posada a punt per sanejar la vetusta arquitectura del temple, també ha tingut un desenllaç inesperat. Quan els tècnics van iniciar els treballs a l’interior de l’església van descobrir que sota la capa de guix que cobria les claus de volta hi havia unes pintures medievals d’existència desconeguda. Aquesta sorprenent troballa, que sembla un nou miracle del sant patró, es podrà contemplar en tota la seva esplendor poc abans de l’inici de les festes, ja que els tècnics de l’empresa de rehabilitació CPA acabaran en aquestes dates la seva feina, que s’ha desenvolupat en tres etapes.

En la primera fase van sortir a la llum les ornamentacions més pròximes a la façana principal del temple. Es tracta de les representacions més modernes, ja que aquesta part de l’església es va acabar de construir a finals del segle XV. Es tracta de pintures de colors vius i representen motius florals, sants, caçadors i, sobretot, dracs, que en aquella època eren una al·legoria del mal. Els relleus policromats que s’han recuperat en l’última fase són a les claus de volta pròximes a l’absis i al presbiteri, i es van pintar a principis del segle XIV, de manera que són decoracions més pròpies del romànic tardà i de principis del gòtic, segons els experts. N’hi ha prou amb una breu comparació per constatar que són més arcaiques. «Mentre que en les pintures del segle XV els nervis de la volta i el sostre es decoraven profusament, en aquest cas les policromies només s’estenen als nervis i tenen formes molt més simples i geomètriques, com puntes o corones», va explicar un dels restauradors. Aquests relleus representen l’anyell de Déu, un pantocràtor, un escut de Catalunya amb tres barres, Sant Feliu, l’escut de Girona, una verge amb el nen Jesús i el martiri del sant.

Notícies relacionades

Les persones grans pateixen dues de cada 10 estafes a Catalunya

El curs vinent s’incorporaran 1.650 professors nous

DESCONEGUDES // Una de les qüestions que més sorprenen d’aquestes pintures és el fet que se’n desconegués l’existència. Els arquitectes responsables de la restauració, Joan Viader i Jordi Paulí, asseguren que no hi ha cap document que en parli, encara que sí que es conserven unes actes capitulars del 1792, en què s’aprova l’emblanquinat de la volta, coincidint amb la inauguració de la capella de Sant Narcís.

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, l’alcaldessa de Girona, Anna Pagans, i el bisbe de la ciutat, Francesc Pardo, van acompanyar ahir els periodistes en una visita d’inspecció final. Nadal va explicar que els treballs de recuperació han costat uns tres milions d’euros, que en bona part han estat sufragats per la Generalitat. La recuperació de les pintures s’ha emportat una bona part del pressupost, ja que s’han hagut de restaurar de manera artesanal.