Rèquiem per l'era dels exploradors

Hi ha dos nínxols als murs exteriors de l'edifici de la seu de la Royal Geographical Society (RGS), al carrer de Kensington, a Londres. Atresoren les estàtues dels dos exploradors que probablement més fama han donat a aquesta institució britànica, l'irlandès Ernest Shackleton i l'escocès David Livingstone. A dins, sobre els murs que envolten les escales, en alguns casos flanquejant els passadissos, hi ha enormes pintures d'altres pioners com Robert Falcon Scott, Henry Stanley, Richard Francis Burton i John Speke.

L'edifici traspua devoció per aquests aventurers, ja que el respecte que inspira la RGS a tot el món s'ha fonamentat en les seves proeses, i alguns dels que es passegen entre les seves velles parets han acabat preguntant-se, potser mirant amb nostàlgia els retrats, on ha anat a parar el temps de les expedicions.

Són membres amb dret a vot, i les seves demandes han dividit la institució en dos: els que volen tornar a l'era de l'aventura i els que creuen que ja no hi ha res per explorar i que la RGS s'ha de centrar en el terreny acadèmic. Els primers, una facció rebel integrada per geògrafs relativament joves, defensen que la societat no seria res, o seria moltíssim menys, si no hagués ajudat Shackleton a travessar l'Antàrtida, Hillary a coronar l'Everest i Livingstone en la seva odissea africana. I a l'argument que ja no hi ha res per descobrir responen: hi ha mig Amazones sense explorar; grans extensions de selva verge al Congo, Nova Guinea i el Vietnam, i un llit marí de què gairebé no se sap res.

Nostàlgia de l'aventura

Defensora de la postura academicista, la direcció es va resignar recentment a convocar una votació interna que va derivar en un encès debat, al qual s'ha sumat amb entusiasme la premsa britànica. "És intolerable que estiguem en una situació en què la venerable RGS no tingui els seus propis equips d'exploradors", va declarar al diariThe Telegraph Robin Hanbury-Tenison, autor dels 70 grans viatges de la història i explorador jubilat que va emprendre diverses expedicions per Àsia i Sud-amèrica amb el patrocini de la societat britànica. Amb el seu nom associat per sempre a epopeies com la recerca de les fonts del Nil, el descobriment del passatge del Nord-oest al Canadà i la carrera per la conquista dels pols, la RGS se sotmetia a la voluntat dels seus membres per tornar a l'edat d'or o assentar-se definitivament en una modernitat soporífera.

Geògrafs rebels

Abans de la votació estava clar que els mitjans i l'opinió pública s'havien alineat amb els rebels, percebuts com uns audaços geògrafs decidits a tornar a la societat l'esplendor perduda. Estar del seu costat era estar del costat de l'èpica: de Shackleton travessant l'infranquejable pas Drake en una barca de sis metres d'eslora, de Hillary salvant l'última i perillosa cornisa de gel abans del cim.

L'escriptor de viatges Justin Marozzi va recordar, en un article alFinancial Times,que l'última expedició planejada i pagada per la RGS va tenir lloc fa més d'un decenni, el 1998, quan prop de 200 científics de 21 països van fer un estudi de la fauna marina al sud-oest de l'oceà Índic. "Des d'aleshores --va escriure-- la societat ha aportat fons per a diverses expedicions, però no n'ha llançat ni una que es pugui considerar seva". De les mateixes dimensions del debat i l'expectativa, no obstant, va ser la decepció després de la votació, que va tenir lloc dilluns passat i que van perdre els aventurers, encara que amb dignitat: una mica menys del 40% dels vots. El temps dels herois, sembla, ha passat.

I igual que qualsevol temps passat, està en conserva: en els relats que es van escriure, en els dibuixos que es van fer i en les fotos que es van disparar. No només les dues estàtues a peu de carrer, no només les enormes pintures als passadissos vetustos: potser el que millor parla d'aquella època d'aventures és el magnífic arxiu fotogràfic de la RGS. Hi ha fotos de Hillary pujant l'Everest amb el xerpa Tenzing Norgay, de pràcticament totes les expedicions de començaments del segle passat a l'Antàrtida, de racons insòlits i remots dels cinc continents. Fotos (o dibuixos: la societat té 179 anys) de tot el que un explorador de la Royal ha trepitjat alguna vegada.

Un 'monty python', al capdavant

Notícies relacionades

"Abans hi veníem de barbacoa; ara vivim aquí"

Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit

Després de perdre la votació, l'única esperança dels rebels, gairebé l'únic motiu per pensar que potser aquest fabulós arxiu encara no està tancat, radica en el gairebé segur nomenament de Michael Palin al capdavant de la RGS. Sí: el de Monty Python.

Palin, que fa gairebé 30 anys que fa documentals de viatges per a la televisió (un explorador modern, o rodamón), assumirà el càrrec d'aquí dues setmanes. El líder de la facció rebel, Alistair Carr, ha dit que confia que es mostrarà "més obert". L'antic comediant ha fet prova d'elegància i no ha tancat portes: "Vull saber més del tema. Me l'estudiaré".