Puigdemont i Junqueras donen aire a Sánchez abans de reprendre el curs

No és habitual sentir per boca de Carles Puigdemont un reconeixement a Pedro Sánchez. I menys comú és que aquesta concessió coincideixi en el temps amb la del líder d’ERC, Oriol Junqueras. Ha passat aquesta setmana, a escassos deu dies de l’estrena formal del curs polític, arran de tres matèries concretes: la defensa del català a Europa, la quitació del deute del FLA i el traspàs de la gestió de Rodalies. Els independentistes estrenyen i no estan per la feina de negociar pressupostos, però no ofeguen el president del Govern a les portes de la seva tardor més complexa des que va arribar a la Moncloa. No es tracta només de donar corda a la legislatura actual. Sánchez els necessita, però també ells el necessiten a ell per no truncar les seves pròpies agendes.

"És veritat que avui el Govern diu i fa coses que no hauria imaginat mai sentir d’un ministre espanyol, i cal reconèixer-ho amb honestedat", va dir el líder de Junts amb referència a l’afany posat per l’Executiu a l’hora de defensar a Brussel·les que el català sigui reconegut com a llengua oficial. Si no ho ha aconseguit fins ara, va argumentar, és per obra i gràcia del PP. I va augurar que encara "és a temps" d’aconseguir-ho. Una afirmació que comporta, implícitament, donar per feta la continuïtat de Sánchez malgrat les causes judicials que amenacen la seva família i al PSOE i els compromisos segellats pendents de complir.

Símptomes d’empatia

Tot i que també va augurar que "a la tardor poden passar coses que fins ara no han passat", sense concretar més, el seu discurs va ser mesurat i allunyat d’ultimàtums. Fins i tot va mostrar empatia amb Sánchez quan va reconèixer que "no passa un bon moment" però que, malgrat això, Espanya "és una economia pròspera, un soci rellevant que compta a Europa". Una música que sona diferent del concepte de "pròrroga" que va posar en circulació Junts en el moment en què va esclatar el cas Santos Cerdán. De fet, Puigdemont no s’ha endinsat en el cas de corrupció que assola el PSOE.

Tampoc va fer referència a l’amnistia, a l’espera de si el Tribunal Constitucional dona un tomb en la seva situació aquesta tardor i pot tornar a Catalunya; i va descarregar el Govern de la responsabilitat que no s’hagin delegat a la Generalitat les competències en immigració. Si no ha passat, va assenyalar, és per l’oposició de Podem. En tot cas, es tracta d’assumptes que Puigdemont sap que només seran viables mentre Sánchez sigui president, motiu pel qual, tot i que manté la pressió i remarca que l’acord d’investidura encara no s’ha complert, evita alimentar escenaris de ruptura.

Junqueras, per la seva banda, ha sigut especialment actiu aquesta setmana per advertir que és molt lluny d’asseure’s a negociar pressupostos amb els socialistes mentre no hi hagi més avenços sobre el finançament singular per a Catalunya. No obstant, el líder d’ERC ha subratllat que "hi ha coses en què estan complint" els socialistes i va defensar que es reconegui tot el que va "pel bon camí", com la quitació del deute del FLA aquest setembre o el traspàs de la gestió de Rodalies, que considera que està "ben encarrilada".

¿Una treva llarga o efímera?

Notícies relacionades

Montero, una pedra a la sabata

El CGPJ investiga el magistrat arran de les queixes de Bolaños

A les portes que el Congrés reprengui la seva activitat, Junts i ERC donen símptomes de no voler ser ells els qui encenguin metxa de la legislatura i donen per descomptat que els principals torpedes vindran dels jutjats i del grup de la dreta. Els independentistes tampoc han ficat cullerada en l’estira-i-arronsa entre el Govern i el PP arran de la gestió dels grans incendis i esperen des de la barrera per prendre el pols del nou curs amb la incògnita de si és possible que escali encara més un clima polític d’alt voltatge.

Postconvergents i republicans volen donar continuïtat a la seva agenda i no troben ara per ara incentius per anar a les urnes, de manera que salven Sánchez dels principals retrets davant els incompliments. ERC assenyala la vicepresidenta María Jesús Montero com el principal escull perquè hi hagi més avenços en finançament i Junts posa en el focus els populars i Podem per frustrar l’oficialitat del català i el traspàs de més competències a la Generalitat. Tot i que caldrà veure si aquesta mena de treva d’agost és efímera o si, per contra, s’allarga i el flanc independentista, que tants maldecaps va provocar, acaba sent el flanc menys virulent per a Sánchez.