La durada de l’onada de calor a Catalunya va ser excepcional

Onze dies consecutius i temperatures extremes que van vorejar els 44 graus. Aquest és el balanç de l’onada de calor que va afectar Catalunya durant la primera quinzena d’agost i que ja s’ha tancat oficialment. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), es tracta d’un dels episodis més llargs i persistents des que en tenim registres, tot i que encara queda per darrere del dels estius dels anys 2003 i 2023.

"La característica més destacada d’aquest episodi ha sigut la continuïtat que ha presentat. Hem tingut calor molt intensa durant molts dies seguits", afirma Aleix Serra, responsable de Control de Qualitat de Dades del Meteocat. L’episodi, que va correspondre a la tercera onada de calor de la temporada d’estiu, va començar el dia 8 d’agost i es va donar per finalitzat dilluns 18, i va deixar un balanç de rècords locals en diferents zones del nostre territori.

Deu estacions automàtiques amb més de dues dècades de registres van superar la seva màxima històrica, majoritàriament situades en àrees costaneres i prelitorals, on la persistència de la calor va ser més significativa. A la temperatura més elevada es va arribar a Ribera d’Ebre, amb 43,8ºC a Vinebre el dia 11 i a Benissanet el dia 16. Serra constata que valors així eren excepcionals a Catalunya fins fa poc. "Ara, en canvi, es van repetint durant sis dels últims set estius".

Nits tòrrides

Notícies relacionades

Catalunya entrenarà la IA per a la conducció autònoma

Entre l’infern i la precarietat laboral

Les nits tampoc van donar treva: es van registrar mínimes per sobre dels 25ºC al litoral i en zones elevades del prelitoral, i a prop dels 30ºC al Cap de Creus durant la matinada del 16 al 17 d’agost, afavorides per l’entrada de vent del nord. No es va arribar a viure cap nit infernal, amb mínimes superiors als 30ºC, però els termòmetres es van acostar a aquesta xifra.

El dia 17 d’agost s’esperava el moment culminant de l’onada de calor, especialment al sud de Catalunya. Tanmateix, l’arribada d’una massa de fum procedent dels incendis a l’oest de la península Ibèrica va alterar la previsió. El vent del nord-oest va transportar el núvol fins a Catalunya, fet que va fer reduir la visibilitat i rebaixar en més d’un 30% la irradiació solar en sectors de l’oest. Aquesta circumstància va impedir que les temperatures arribessin als valors extrems que s’havien pronosticat, tot i que es van superar igualment els 40ºC en diversos municipis.