Una anàlisi censa els dos quilos de microbis que hi ha al cos

Quan es va introduir per primera vegada el clavegueram a Londres a mitjans del segle XIX, les malalties van baixar en picat. Amb posterioritat, antibiòtics i vacunes també van contribuir a reduir-les. No obstant, pot ser que en la lluita contra els microbis estiguin pagant justos per pecadors, és a dir, la higiene també podria estar exterminant alguns dels bacteris beneficiosos que habiten al cos humà. Això explicaria, segons l'anomenadahipòtesi de la higiene,el creixement dels últims 60 anys d'al.lèrgies i mals com la malaltia inflamatòria intestinal, l'esclerosi múltiple i la diabetis de tipus 1. I és que el conjunt d'aquests microorganismes (o microbioma) no és una part menor del cos humà: el seu pes arriba als dos quilograms i el seu nombre és 10 vegades més gran que el de cèl.lules de l'organisme.

"Sabem que el microbioma és beneficiós per a la vida, però la seva funció és gairebé totalment desconeguda", explica Francisco Guarner, cap de secció del Servei d'Aparell Digestiu de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona. "De fet, hi ha un milió d'espècies de bacteris a la naturalesa i tan sols l'1% és nociu", segueix Guarner. L'investigador coordina la participació espanyola a MetaHIT, una iniciativa europea que vol identificar alguns dels bacteris que viuen a l'intestí. Aquest projecte, en el qual també participa la secció espanyola de l'empresa farmacèutica UCB Pharma, va celebrar una reunió a Barcelona del 23 al 25 del març passat. Amb 19 milions d'euros de finançament per als quatre anys vinents, repartits entre la Unió Europea i els centres participants, MetaHIT representa la contribució europea més gran al Consorci Internacional del Microbioma Humà, que té l'objectiu de seqüenciar els gens de tots els microorganismes de la boca, el nas, els genitals, la pell, etcètera.

PAPER CRUCIAL

"Hi ha indicis que els microbis exerceixen un paper crucial en la nutrició i en el sistema immune", explica Guarner. Per confirmar-ho, els investigadors han creat ratolinslliures de gèrmensque passen la vida en cel.les esterilitzades, sense la presència de microorganismes. "Aquests ratolins mengen més i creixen menys, i desenvolupen un sistema immune deficient", explica Guarner. De la mateixa manera, els humans neixen sense microbis, però escontaminenimmediatament amb els microorganismes de l'entorn familiar i hospitalari. MetaHIT intentarà esbrinar quin paper tenen els bacteris en trastorns de l'alimentació, com l'obesitat, o en malalties del sistema immune, com la colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn. Per aconseguir-ho, els investigadors seqüenciaran els genomes d'alguns bacteris d'una mostra d'individus sans i malalts.

SIMBIOSI

Notícies relacionades

Així és el MBA català que porta ja onze edicions obrint noves oportunitats a professionals de diferents sectors

23 vehicles desapareixen cada dia a Catalunya

"Fa centenars de milers d'anys que convivim amb els nostres bacteris --comenta Andrés Moya, director de l'Institut Cavanilles de Biologia Evolutiva de València--, de manera que és probable que ens hàgim adaptat els uns als altres i que avui visquem en simbiosi". Moya, que no està implicat a MetaHIT, opina que és una iniciativa ambiciosa i que respon a l'assignatura pendent d'interpretar el microbioma.

"L'allunyament modern de l'entorn natural cap a ambients cada vegada més asèptics podria haver reduït el contacte amb els microbis beneficiosos, a més a més dels nocius", explica Guarner. Segons assenyalen alguns investigadors, això explicaria el recent increment d'algunes malalties. "No obstant, els atacs més grans al microbioma vénen dels antibiòtics", afirma Moya. De moment, els intents de manipular voluntàriament el microbioma no han tingut gaire èxit. No obstant, les aplicacions mèdiques podrien estar a punt de convertir-se en realitat. "Per exemple, hi ha indicis que un fàrmac de la nostra empresa té una eficàcia variable en funció de la presència de certs bacteris", comenta Ellen Caldwell, representant d'UCB Pharma a MetaHIT.