El llegat del pioner de l'automoció Francisco Abadal desencadena una guerra judicial

Un pioner de l'automoció que va cultivar l'amistat del rei Alfons XIII. Una inversió immobiliària al Berlín d'entreguerres que se'n va anar en orris amb l'ocupació soviètica. Un sumptuós palauet a la Diagonal. Un coronel retirat que va arribar a ser cap de secció a l'Estat Major i que avui exerceix com a advocat. Un hereu implicat en un atemptat ultradretà. Un quadro de Ramon Casas. Un compte corrent a Suïssa. Aquests són alguns dels ingredients que alimenten un intricat culebró familiar que des de fa diversos mesos es dirimeix en un jutjat de Barcelona: la guerra oberta per l'herència Abadal.

Francisco Serramelera Abadal, conegut com a Francisco Abadal, va néixer a Barcelona el 1880. Va destacar fugaçment com a ciclista professional i va aconseguir acumular un petit capital que li va permetre introduir-se de ple en el món de l'automòbil: primer, com a pilot (el gener del 1905 va establir un rècord en la pujada a la Rabassada); després, com a comercial, i, finalment, com a constructor. Tot just crear-se l'empresa Hispano- Suiza, va aconseguir un concessionari de la companyia, a la qual va donar gran publicitat gràcies als seus contactes amb el rei Alfons XIII.

Imperia i Buick

Hàbil home de negocis, el 1912 va fundar la seva pròpia marca, Abadal y Cia. El primer model va ser presentat oficialment al Saló de París l'octubre del 1913. Gràcies a les seves successives aliances amb la firma belga Imperia i amb la nord-americana Buick, va amassar una fortuna considerable i es va fer construir a Barcelona (a la cantonada de l'avinguda Diagonal amb el carrer de Capità Arenas) el palauet que porta el seu nom. Després de morir, tot aquell important llegat va passar a mans dels seus fills. Un d'ells era Francisco Abadal Duran, que també es va dedicar amb èxit als negocis i va tenir importants plantacions a Guinea Equatorial.

Abadal Duran, que va morir el 1989, va disposar al testament que les seves propietats i béns fossin per a la seva dona, Pilar Esponera Portabella, que actualment té 85 anys. Als seus dos fills, Francisco i María del Pilar Abadal, els va deixar com a herència a cadascun una quarta part d'un càmping situat a Platja d'Aro. Gairebé 20 anys després, un jutge de Barcelona ha acceptat a tràmit una querella presentada per María del Pilar Abadal Esponera, néta del fabricant d'automòbils, en què acusa l'advocat de la família, Juan Centelles Bech (un coronel retirat que va ser cap de secció de l'Estat Major), d'ordir un pla amb l'objectiu d'apoderar-se dels béns de la seva mare, Pilar Esponera,"aprofitant la seva situació d'avançada edat"i del possible deteriorament de les seves facultats mentals.

La querella sosté que Pilar Esponera va heretar del seu marit un patrimoni"ingent"que, entre altres béns, incloïa un compte obert a Suïssa (al banc Credit Suisse) amb un saldo, el 5 de novembre de 1998, de 8.771.000 dòlars (que en aquella època corresponien a més de sis milions d'euros), així com altres comptes a Andorra. Segons l'escrit, tots aquests diners"semblen haver desaparegut en bona mesura en l'actualitat".María del Pilar Abadal n'acusa l'advocat. El gener del 2007, la seva mare, en previsió d'una futura declaració d'incapacitat, va nomenar com a tutors el seu fill Francisco (que el 1977 va estar implicat en l'atemptat ultradretà contra la revistaEl Papus) i el lletrat Centelles. La querella relata que en el moment de la firma del document l'àvia no tenia capacitat per atorgar la tutoria pels"problemes de senilitat"que ja aleshores presentava.

Edificis a Berlín

Notícies relacionades

La inexperiència i la divisió del conclave abonen la incertesa

L’Anticrist a les portes

L'advocat nega tota les acusacions i assegura que el compte corrent de Suïssa no existeix. Els diners de l'avi, afirma, van ser invertits abans de la segona guerra mundial en la compra de dos immobles a Berlín. Tots dos ubicats a la zona que, després de la contesa, va quedar en mans soviètiques. Van ser incautats. En un escrit enviat al jutjat que tramita la querella, el lletrat aclareix que, una vegada caigut el mur, quan el Govern alemany va començar a tornar els béns, la senyora Esponera li va encarregar les actuacions necessàries per recobrar la titularitat d'aquells dos edificis i que, quan es va aconseguir la seva nova inscripció al registre de la propietat, va ser la querellant, María del Pilar Abadal, qui va vendre un d'aquells immobles"amagant-l'hi a la seva mare"i fent cas omís de l'usdefruit del testament.

En el llegat d'Abadal també destaca una cèlebre pintura firmada per Ramon Casas que data del 1901 i que representa l'artista barceloní i el seu amic Pere Romeu en un automòbil Charron. Una còpia s'exposa al cafè modernista Els Quatre Gats, fundat per Romeu, però l'original està penjat a les parets de l'apartament on viu Pilar Esponera. La querella exposa que, el 2006, l'advocat va oferir el quadro al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), sense comptar amb el consentiment de la filla i ara demandant. Aquesta va remetre una carta al president del MNAC, Narcís Serra, per indicar-li que la seva voluntat no era vendre la pintura. Al final, no es va arribar a realitzar la venda.