La tomba del 'Saint Prosper'

A 60 metres de profunditat gairebé no hi ha llum i qualsevol treball és asfixiant. Eusebi Escardíbul sabia que el pescador que l'havia contractat ho tenia difícil per recuperar les xarxes enganxadesal petroler, un vaixell d'origen desconegut que havia naufragat el 1939 després de xocar contra una mina a la badia de Roses (Alt Empordà). Per aprofitar la immersió, el bus es va posar a netejar la campana de les misterioses restes fins a trobar el que buscava:Saint Prosper, va poder llegir a les lletres gravades. El nom que va emergir dels abismes el 1967 va tornar un tros d'història a les famílies dels 27 tripulants morts. Les mateixes que ahir el van tractar com un heroi i que van haver d'esperar fins al 2005 per esbrinar el destí dels seus éssers estimats. La culpa no va ser del submarinista català, sinó de la naviliera, que va guardar el descobriment al calaix de l'oblit.

"Estic molt emocionat. A la meva vida he trobat molts vaixells enfonsats, però no havia imaginat mai que em passaria això",deia ahir un somrient Escardíbul, que segueix amb la ment bé tot i els seus 91 anys. L'alcaldessa Magda Casamitjana i els 60 familiars i amics que ahir van commemorar a Roses el 70è aniversari del naufragi delSaint Prosperel contemplaven amb devoció. Era el seu guardià de la memòria.

Fins a la immersió d'Escardíbul, el parador del mercant francès, de 106 metres d'eslora, era un misteri. El vaixell es va enfonsar el 8 de març de 1939, quan cobria la ruta entre Mostaganem (Algèria) i Marsella. Diuen que es va refugiar a la badia de Roses per protegir-se d'un temporal, però va tenir la mala fortuna d'ensopegar amb una de les mines col.locades durant la guerra civil. Hi va haver un supervivent, que va morir hores després. Els pescadors més viatjats van intuir que parlava en grec, encara que en realitat va remugar en bretó. Aquesta falta d'oïda va convertir elSaint Prosperen elpetroler grec.

Gràcies a internet

La Société Navale de l'Ouest va comunicar la desaparició del vaixell als familiars el 1939. Però ningú sabia on s'havia enfonsat. El mateix any en què Escardíbul va esbrinar el seu parador, TVE va demanar informació a la naviliera per fer un reportatge. La companyia va al.legar que la documentació s'havia cremat a la segona guerra mundial i que ja no mantenia el contacte amb les famílies.

Notícies relacionades

Així és el MBA català que porta ja onze edicions obrint noves oportunitats a professionals de diferents sectors

23 vehicles desapareixen cada dia a Catalunya

El febrer del 2005, Jean-Marc Guillou, nét d'un germà del cap de màquines del vaixell, va trobar la web en què el submarinista Franck Gentili havia penjat fotos del mercant. El que semblava impossible es va fer realitat: era el vaixell que estaven buscant.

Aquell estiu es va col.locar una placa commemorativa al vaixell i ahir es va instal.lar una estela al camí de ronda que assenyala el lloc del naufragi. Però hi ha misteris per resoldre ¿Què hi feia elSaint Prospertan lluny de la seva ruta? ¿Per què la naviliera va ocultar a les famílies que s'havien localitzat les restes? L'intrèpid Escardíbul té la seva hipòtesi:"Jo crec que va ser per no pagar les assegurances. Sense cadàver, no hi ha diners. Hi ha qui diu que duia armes, però em sembla que el que volien era vendre petroli d'estraperlo".