Catalunya viu gairebé sense descans 100 dies de fred, pluja, neu i vent

Les temperatures màximes a Catalunya el 27 d'octubre passat van ser de 25 graus. Era un dilluns molt agradable. L'endemà, dimarts, va irrompre una massa d'aire polar, va ploure en abundància a les cotes baixes i va caure al Pirineu la primera gran nevada de la temporada. Va ser tan intensa que va permetre estrenar les estacions d'esquí el 8 de novembre, tot un rècord d'anticipació. Des d'aleshores, el mal temps gairebé no ha donat treva. Amb breus intervals, insuficients per reposar piles, els catalans acumulen pràcticament 100 dies de fred, vent, pluja o neu al calendari.

És un llarguíssim hivern al qual succeirà una primavera de frenètica activitat hidroelèctrica. El conjunt del Pirineu catalanoaragonès acumula més de 1.800 hectòmetres cúbics de neu, una barbaritat sense precedents pròxims que durant el desglaç, segons Fecsa-Endesa, permetrà augmentar un 20% la producció elèctrica als embassaments catalans.

Des de principis d'octubre, la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat ha hagut d'activar fins a 18 vegades --l'última, ahir mateix, a l'Alt Empordà-- plans d'alerta o emergència per neu (Neucat), pluges intenses (Inuncat) o vendavals (Procicat).

Per posar un exemple, la pluja ha fet acte de presència a la ciutat de Barcelona 24 dels 100 dies transcorreguts des del 27 d'octubre, quan la mitjana ronda els 17. A aquests s'hi hauria d'afegir sis dies més en què tècnicament ha plogut, però tan poc que no s'ha arribat ni a un litre per metre quadrat. No es registren quantitats espectaculars, és cert, però sí que són un exemple del mal temps. En 10 dies, s'han superat ratxes de vent de 50 quilòmetres per hora, que no està malament per al cas de Barcelona. Finalment, des d'un punt de vista de la temperatura, els tres últims mesos (novembre, desembre i gener) s'han situat per sota de la mitjana mensual del període 1960- 1999, un fenomen estrany els últims temps, i 18 dies poden ser catalogats com a molt freds, és a dir, que la màxima o mínima diària ha estat inferior en un 20% als registres habituals per a l'època. En resum, costa trobar una setmana assolellada per passejar sense abric.

Mentrestant, aliens a la crisi econòmica, els complexos hivernals de Lleida i Girona estan vivint la millor temporada de l'última dècada, amb gruixos de neu de fins a tres metres. Des del 29 d'octubre, quan van caure els primers 40 centímetres, Masella (Cerdanya) ha disfrutat de 21 dies de nevada. L'estació gironina va marcar una primera fita a l'obrir les portes el 8 de novembre, una data inaudita a Espanya i la més matinera del Pirineu els últims 40 anys.

RESERVES D'AIGUA

Els agricultors i els empresaris turístics del Pirineu tenen entre mans previsions molt optimistes. La inusitada abundància de pluges d'aquest hivern no només va permetre a la Generalitat derogar el 13 de gener el decret de sequera, sinó que manté els embassaments amb reserves que ahir eren del 81% a les conques internes catalanes i del 71% a la de l'Ebre. I això que encara no ha començat el desglaç. Fa un any, els pantans que subministren a les comarques de Girona i Barcelona estaven al 24%, i els del Pirineu i l'eix del riu Ebre, al 37%.

Fins al moment --està previst que el cap de setmana torni el mal temps, almenys a la Vall d'Aran--, les nevades han deixat les millors reserves de neu dels últims cinc anys, que dupliquen de sobres els registres de la temporada 2005-2006 i multipliquen per quatre els dels dos hiverns següents, segons dades de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. No- més al Pirineu de Lleida, la neu actual equival a 775 hectòmetres cú- bics d'aigua, quantitat que permetria proveir l'àrea de Barcelona durant gairebé dos anys.

Les expectatives són tan positives que Fecsa-Endesa va avançar ahir que no descarta incrementar en un 20% l'activitat de les seves centrals hidroelèctriques a partir de la primavera que ve. De fet, la companyia, que va haver de parar turbines durant mesos per culpa de la sequera, ja ha recuperat en un altre 20% la producció per via hidroelèctrica en aquests últims mesos, va informar ahir un portaveu. Amb la recuperació de la producció d'energia, l'empresa podrà abaratir costos --els embassaments estan amortitzats des de fa anys i l'aigua és encara una matèria primera gratuïta-- i reduir així la generació més costosa en, per exemple, centrals tèrmiques.

Notícies relacionades

Dels vídeos de gatets a TikTok a la primera filòsofa en la selectivitat: així ha sigut l’examen de Filosofia a Catalunya

Niubó avança que les proves de competències bàsiques no han anat bé: «Remuntar els resultats no serà fàcil»

També l'energia eòlica està d'enhorabona. El 22 de gener es va assolir el rècord de generació a Espanya, amb una punta d'11.074 megawatts a les 19.44 hores. Això significa que el 41% de l'energia que es consumia en aquell moment procedia d'aerogeneradors.

Altres beneficiaris són els tallers de pneumàtics, que han vist com les vendes de cadenes i equips antilliscants creixien fins al 120%, segons fonts de l'empresa especialitzada Grup Rodi.