L’Audiència de Barcelona amnistia 35 processats pels preparatius de l’1-O

(Manifestació per commemorar els cinc anys del referèndum de l’1-O.)

L’Audiència de Barcelona ha amnistiat un total de 35 ex alts càrrecs de la Generalitat, informàtics i empresaris processats pels preparatius del referèndum unilateral de l’1-O, tal com va sol·licitar la fiscalia, i als quals s’atribuïa els delictes de malversació de fons públics, desobediència i falsedat. No obstant, ha acordat que continuï el procediment judicial contra dos acusats, els exsecretaris generals del Diplocat Albert Royo i Rosa Clavell, però només per uns fets vinculats amb una presumpta prevaricació.

El tribunal de la Secció 21 de l’Audiència també aplica la llei del perdó en el delicte de malversació, en contra del criteri del Tribunal Suprem en la causa contra l’expresident Carles Puigdemont. En aquest sentit, els magistrats argumenten que els processats que van dur a terme "actes de disposició i execució del patrimoni públic, fins i tot presentant-se la voluntat malversadora", ho van fer "en compliment del mandat dissenyat" pels que llavors eren membres del Govern.

L’Audiència precisa que la majoria de les conductes que s’atribueixen als investigats "composen la desviació de fons públics" mitjançant l’execució de "mecanismes" desenvolupats i posats en marxa "per a la tasca per a la qual van ser assignats". La seva materialització, prossegueix, "va tenir lloc a través de molt diferents i concretes actuacions", de manera que "no es pot parlar d’un propòsit d’enriquiment". La interlocutòria incideix que no es pot "inferir o concloure" la desviació de fons, sense cap indici de dubte una afectació dels fons públics europeus.

Els imputats

Entre els amnistiats es troben l’expresidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) Núria Llorach; els exdirectors de TV3 i Catalunya Ràdio Vicent Sanchis i Saül Gordillo, respectivament; el que vas ser delegat del Govern davant la UE Amadeu Altafaj, i l’exinterventora de la Generalitat Rosa Vidal, entre d’altres.

També estaven investigats per la presumpta desviació de fons públics per a la internacionalització del procés l’exconseller d’Afers Exteriors Raül Romeva, malgrat haver sigut condemnat per l’1-O pel Suprem. Els excàrrecs del Govern del 2017 Antoni Molons, Jaume Clotet, Joaquim Nin, Ignasi Genovés i Teresa Prohías ja havien presentat recursos a l’Audiència perquè se’ls apliqués l’amnistia.

La resolució de l’Audiència de Barcelona afirma que no requereix "gran esforç" apreciar que "cada una de les actuacions" que s’imputen als processats "estaven dirigides i orientades a la consecució del projecte independentista", per la qual cosa és aplicable la llei d’amnistia.

El tribunal afegeix en la resolució que els fets s’emmarquen "en un context general" del Govern i de la Generalitat dirigit des de fa anys a "un sol fi conegut i volgut per tots els participants" que "no és cap altre que la celebració d’un referèndum d’autodeterminació".

En aquest sentit, els magistrats destaquen que l’1-O "va ser el punt final o la consumació de tot un procés que es va iniciar en realitat quan el 30 de març del 2015 es va formalitzar un acord de full de ruta respecte del procés cap a la independència" entre CDC, ERC i diverses entitats de caire sobiranista.

Notícies relacionades

Illa llança la seva reforma de l’administració pública de la Generalitat amb 50 propostes d’experts

Vilaplana afirma al jutjat que Mazón no semblava tenir pressa «per arribar enlloc»

"Eludint el control estatal"

Durant aquest temps, remarquen els jutges, "es van portar a terme actuacions dirigides a preparar, organitzar i publicitar el referèndum" i es van fer "en gran manera acudint indiciàriament a diners públics que es van sostreure a les seves finalitats legals". Segons els togats, els preparatius i les despeses relacionats amb l’execució del referèndum "es van fer eludint el control estatal dels comptes de la Generalitat".