CONSENS PER AFRONTAR UNA GRAN TRANSFORMACIÓ SOCIAL

El català serà ineludible per obtenir els papers

L'aplicació del Pacte Nacional per a la Immigració costarà 3.880 milions d'euros

Diversos nens immigrants nouvinguts assisteixen a Badalona a classe en una aula d’acollida.

Diversos nens immigrants nouvinguts assisteixen a Badalona a classe en una aula d’acollida. / JULIO CARBÓ

2
Es llegeix en minuts
ANTONIO BAQUERO
BARCELONA

Des del moment en què el Pacte Nacional per a la Immigració es comenci a aplicar, els estrangers que desitgin regularitzar-se mitjançant l'arrelament social hauran de demostrar un coneixement de la llengua catalana. Així ho estableix aquest document consensuat per les principals forces polítiques i els interlocutors socials de Catalunya i que avui es firmarà al Palau de la Generalitat.

Amb aquest pacte, que ahir va ser presentat per la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, el Govern català ha volgut forjar un compromís per garantir la cohesió social i la integració en una societat formada per set milions d'habitants, dels quals 1.907.966, el 15%, són immigrants.

BARCELONA JA HO FA

El pacte estableix una unificació dels criteris mitjançant els quals els ajuntaments concedeixen l'informe d'inserció social, un document imprescindible per obtenir el permís de treball i residència mitjançant l'arrelament social. Actualment, cada ajuntament estableix les seves condicions. Ara, la Generalitat fixarà uns únics criteris, un dels quals serà el coneixement de la llengua catalana i de la societat i la cultura de Catalunya.

Encara que CiU volia establir un examen, el tripartit ha optat perquè els responsables municipals determinin mitjançant una sèrie de preguntes que aquesta persona coneix i comprèn el català. En alguns ajuntaments, com el de Barcelona, aquesta pràctica ja es porta a terme actualment. Als immigrants que no saben català se'ls obliga a matricular-se en un curs d'aquest idioma i se'ls exigeix la presentació d'un certificat d'assistència a classe abans de poder-los concedir l'informe favorable.

Per Capdevila, el motiu d'aquesta mesura resulta ben clar: "A Catalunya hi ha gent de 176 països diferents i es parlen 250 llengües. Creiem que hi ha d'haver una llengua per a tots i que ha de ser el català". La consellera d'Acció Social va invitar els autòctons a dirigir-se en català als immigrants: "És la millor manera d'ajudar-los a aprendre la llengua de Catalunya".

112 MESURES PREVISTES

Notícies relacionades

Però el pacte va molt més enllà. L'aplicació efectiva de les 112 mesures previstes en aquest document tindrà un cost de 3.880 milions d'euros en el termini des del 2009 fins al 2012. El gruix d'aquest pressupost no són ajudes directes als immigrants, sinó que anirà destinat, en paraules de la consellera, "a redimensionar els serveis públics", sobretot la sanitat i l'educació. Es tracta d'ampliar els recursos "per evitar que els autòctons i els immigrants hagin de competir per accedir a uns determinats serveis pú- blics", va concloure.

El pacte introdueix l'ambiciós projecte de crear un servei universal d'acollida als estrangers --"el primer que es posarà en marxa al sud d'Europa", va destacar Oriol Amorós, secretari d'Immigració--. Aquest servei està concebut com un curs en el qual s'informa l'immigrant de l'entorn social i cultural català, se li ensenya català i se li donen els recursos socials per poder trobar feina i també poder accedir als serveis bàsics.