Els protons del Gran Col·lisionador recorren 27 km en un mil·lisegon

Dos petits espurnejos en un ordinador, un senyal certament humil, van confirmar que l'experiment més gran de la història, el Gran Col.lisionador d'Hadrons (LHC, per les sigles en anglès), havia passat amb èxit el primer examen. Els feixos de protons injectats a l'anell subterrani del Consell Europeu per a la Recerca Nuclear, situat a prop de Ginebra (Suïssa), acabaven de recórrer en menys d'un mil.lisegon els 27 quilòmetres del circuit. Això era ahir a les 10.28 hores. Lyn Evans, director del projecte, va assentir amb el cap i el públic va irrompre en aplaudiments. Per descomptat, ni es va acabar el món ni res per l'estil.

L'LHC, una complexa màquina de dimensions mastodòntiques, es va concebre ja fa més de dues dècades, es va començar a construir el 1998 i possiblement tindrà una vida útil de només 15 anys, però els milers de físics i enginyers implicats en el projecte estan convençuts que els 4.000 milions d'euros invertits pels 20 països membres del CERN no seran en va. L'LHC, diuen, ajudarà a revelar alguns dels grans misteris de la ciència, com ara els constituents més íntims de la matèria, la formació del Big Bang o la supersimetria de l'Univers. "És un dia històric per a una humanitat que vol saber d'on ve", va dir Robert Aymar, director general del CERN. "En el món de la física, això pot tenir un impacte semblant al de la invenció de la roda", va anar encara més lluny José Bernabeu, catedràtic de la Universitat de València i participant de l'LHC.

PROVES

En setmanes prèvies, els científics del LHC havien analitzat la viabilitat d'alguns dels vuit segments en què està dividit l'anell de 27 quilòmetres. S'havien llançat protons d'hidrogen i s'havia confirmat que avançaven sense problemes pel seu interior a una velocitat pròxima a la de la llum. Ahir, però, es tractava que aconseguissin recórrer tot l'anell complet.

Els treballs van començar a les 9.30 hores amb la primera injecció de feixos entre dos dels segments. En essència, el que es fa és ficar a tota velocitat uns feixos formats per paquets de 1.000 milions de protons i comprovar com es comporten, resumeix María Chamizo, investigadora del Ciemat-Madrid que treballa en el CERN. Els aparells dedicats a captar el moviment i analitzar els resultats, tan complexos com el mateix LHC, certificaven que tot anava bé en cada una de les parades previstes. Així que, finalment, a les 10.28, es va decidir injectar un feix que donés la volta sencera. La confirmació va arribar en cinc segons. Posteriorment, els investigadors van completar el mateix experiment però en sentit contrari.

L'LCH és una cavitat en el buit gairebé perfecte, perquè no hi hagi col.lisions amb l'aire ambiental, i que ha estat refrigerada fins al fred més absolut (--271,3°C). A dintre es llancen protons --un dels elements que componen els àtoms-- amb l'objectiu que xoquin entre ells a gran velocitat i sorgeixin fenòmens estranys. De fet, el que farà quan estigui a ple funcionament és recrear a petita escala i durant una fracció d'un microsegon les condicions que hi havia a l'Univers just després del Big Bang. S'arribarà, per exemple, a temperatures 100.000 vegades superiors a les de l'interior del Sol.

De totes maneres, perquè això passi encara caldrà esperar possiblement fins a finals d'aquest any. "Necessitem arribar a una potència molt superior, que les partícules vagin encara més de pressa --diu Teresa Fonseca, investigadora de la Universitat de Londres al CERN--. Aconseguirem les primeres col.lisions en les pròximes setmanes, però no seran interessants des d'un punt científic fins d'aquí a uns quants mesos". Luciano Maiani, exdirector del CERN, calcula que serà a principis de l'any que ve. El Fermilab de Chicago, l'única instal.lació similar, encara és l'accelerador més potent del món, però quan el nou LHC arribi a la màxima potència quedarà a anys llum, i mai més ben dit.

Notícies relacionades

Ownat amplia l’oferta per a mascotes amb una línia especialitzada en gats

Elise Alonso, Premi Europa Jove convocat per la Comissió Europea: «Em va impactar saber que a Catalunya un de cada tres nens són pobres»

Els científics esperen que de les col.lisions sorgeixin partícules i fenòmens molt rars, com l'enigmàtic bosó de Higgs, de manera que la tècnica de l'LHC consisteix bàsicament a provocar milions de col.lisions --els feixos es creuaran 40 milions de vegades per segon-- i filtrar les que no són interessants. "Cada segon apareixeran uns 100 successos interessants", precisa Chamizo. És cert que les col.lisions podrien originar microforats negres, però serien minúsculs i de durada efímera.

Mentre arriba el dia H, la jornada d'ahir va ser una festa. "Pot semblar humil, però per a nosaltres ha sigut molt emocionant", diu José Hernando, un altre espanyol del CERN. Al detector on treballa, anomenat LHCb o LHCBeauty, el feix de protons d'hidrogen va xocar amb un àtom d'oxigen dispers i va produir una resplendor. Mentrestant, al Fermilab se celebrava una festa pijama a mitjanit.