Els cartells de venda de pisos inunden el Camp de Tarragona

L'alcalde de Perafort, Joan Martí Pla, té al seu despatx una foto de principis del segle XX. Se sap que és el poble perquè ho posa a sota. S'hi distingeixen l'església i una vintena de cases. La resta, en un captivador blanc i negre, cultius i poc més. Sota aquesta imatge, el regidor desplega un plànol cartogràfic i repassa amb EL PERIÓDICO un ambiciós i ja conegut pla urbanístic; de com la proximitat de la parada Camp de Tarragona de l'AVE farà que el seu municipi passi de 1.200 a prop de 8.000 habitants amb la construcció de 2.000 vivendes, 800 de les quals aniran a càrrec de l'Incasol, que en destinarà 400 a la protecció oficial. La realitat, per ara, és que el cartell d'es venés el que més abunda pels carrers de Perafort, Puigdelfí i la Secuita.

El regidor de CiU, no obstant, manté intacta la seva fe: Barcelona és a tan sols 30 minuts en tren i a poc més de set euros el trajecte (si es compra un bo de 50 viatges a usar en un termini de 30 dies).

"Home, la cosa no es mou com abans, però arribarem al nostre objectiu en un termini de 6 o 7 anys", promet. La seva carta amaga un enginyós salt de perxa: entre paperassa, permisos, estudis i altres filigranes administratius, "el pla no estarà acabat fins d'aquí a uns tres anys", quan s'espera que la crisi sigui com a molt un nostàlgic reportatge d'Informe semanal.

"NI UN DE VENUT"

Rafael Hambruna, encarregat d'una obra a Perafort, explica que fa unes setmanes van arribar al poble cinc o sis homes de Mataró que havien sentit que al Camp de Tarragona la gent de la construcció s'havia de treure la feina de sobre. "Tal com van arribar, van haver de marxar cap a casa; la cosa està molt malament", relata mentre els seus operaris s'apressen a posar-se el casc per si les fotos. De l'edifici que aixequen, explica, no hi ha ni un sol pis venut.

Un passeig per Perafort i la pedania de Puigdelfí dibuixa un present, si no desolador, sí descoratjador. Mentre quatre operaris donen vida a un carrer nou, un colossal esquelet de ciment de quatre plantes evoca un constructor que va tancar l'aixeta. Al carrer Abella de Puigdelfí, la majoria de vivendes estan desocupades. Un cartell indica que uns metres més enllà hi ha una oficina d'informació de venda de pisos. L'atenció al client és un paper amb dos telèfons. El carrer fa sensació de decorat. Al davant, tot està per entrar- hi a viure. A l'envoltar la finca, formigoneres, finestres apuntalades i acumulacions de ruïna parlen l'idioma de la crisi. "Els pisos valen la meitat que a Barcelona, el nivell de vida i la tranquil.litat d'aquesta zona no té preu", recalca l'alcalde, segur que la seva ambiciosa aposta només necessita temps per enamorar la capital catalana.

"RES DE RES"

Al forn del poble --cè- lebre per la seva coca de ceba-- la dependenta dirigeix el polze cap a terra quan se li pregunta si creu que els barcelonins vindran a viure al poble. "Res de res", resumeix un client que ve a comprar pa i se'n va. Al bar del casal, Franci i Pili, dues simpàtiques colombianes que fa uns quants anys que són a Perafort, asseguren que la vida "segueix igual" amb l'arribada de l'AVE i comparen l'estació del Camp de Tarragona amb un "aeroport pel qual estàs de pas: arribes, embarques i te'n vas". Lluís, propietari del restaurant Ca Vidal reclama que el creixement "es faci amb ordre". "Jo de moment, només veig cartells d'es ven", observa.

Notícies relacionades

Ownat amplia l’oferta per a mascotes amb una línia especialitzada en gats

Elise Alonso, Premi Europa Jove convocat per la Comissió Europea: «Em va impactar saber que a Catalunya un de cada tres nens són pobres»

A la Secuita, a tres quilòmetres de l'AVE, els dubtes també guanyen per golejada. L'alcalde no té un pla titànic, però el creixement és evident. Manel, un veterà que passeja la sobretaula, aixeca la crossa en què es recolza i adoctrina: "Tota la vida aquí i no havia vist mai una cosa així. Sembla que el poble estigui en venda".

A Ca Vidal, al migdia, no queda ni una taula lliure. El secret, per a Lluís, és que si les coses es fan bé, la gent torna. Potser el Camp de Tarragona, si aconsegueix seduir i fer les coses bé, aconseguirà que la gent vingui. I s'hi quedi.