Seqüenciat sense errors l'ADN d'un neandertal de 38.000 anys

"Per primera vegada hem construït una seqüència amb ADN antic que essencialment no conté errors". Amb aquesta rotunditat, Richard Green, investigador de l'Institut Max-Planck d'Antropologia Evolutiva (Leipzig, Alemanya), va anunciar fa uns dies una troballa on van participar un nombrós grup de científics i que avui publica la revistaCell:la informació genètica mitocondrial d'un home de neandertal de 38.000 anys.

El descobriment suposa un nou avanç per entendre les relacions genètiques entre elsHomo neanderthalensisi elsHomo sapiens, tot i que no és el primer cop que es desxifra l'ADN mitocondrial d'aquests homínids. El mèrit d'aquest treball recau, sobretot, en el fet que l'equip va realitzar 35 rèpliques de la seqüència, cosa que fa els resultats molt més fiables. De les conclusions, se n'extreu que l'ancestre comú entre neandertals i humans va viure fa uns 660.000 anys, però no dóna proves de l'existència de barreja entre els dos llinatges. L'anàlisi s'emmarca dins el Projecte Genoma Neandertal, que va començar l'any 2006 amb l'objectiu de trobar la seqüència completa del seu genoma, tant dels seus mitocondris com dels seus cromosomes.

NEANDERTALS IBÈRICS

Piloña, a Astúries, presenta un autèntica mina de restes neandertals a la cova del Sidrón, descobertes per uns vianants que van trobar casualment ossoshumans. Des del 2000, un ampli equip científic, amb membres de la Universitat Pompeu Fabra, de la Universitat d'Oviedo i del CSIC, han analitzat les restes i han constatat l'excepcionalitat del jaciment per l'abundància i conservació de les mostres.

El grup d'investigadors van poder seqüenciar el 2005 l'ADN mitocondrial d'un neandertal de fa 43.000 anys. Els resultats dels alemanys coincideixen amb els del Sidrón en la falta de proves per afirmar que neandertals i humans es van arribar a hibridar. A més, també van mostrar que va ser a la península Ibèrica on les dues espècies van coexistir més temps.

Notícies relacionades

De provador de platges a tastador de gelats: les ocupacions més singulars de la temporada d'estiu

Molts turistes confonen Mallorca amb França i creuen que l'alemany és l'idioma oficial, segons una enquesta de carrer a Palma

Les cadenes d'ADN mitocondrial són curtes seqüències de material genètic --d'uns 30 gens en els humans, xifra gairebé insignificant si es compara amb els gairebé 25.000 que tenen els seus cromosomes-- que estan ubicades a l'interior dels mitocondris, uns components de les cèl.lules encarregats de produir energia. Les cadenes passen directament de mare a fill, sense que els gens es barregin amb els del pare, a diferència del que passa amb els cromosomes.

Així doncs, les diferències de l'ADN mitocondrial al llarg de l'evolució només es deuen a alteracions espontànies --mutacions-- que tenen lloc un cop cada 10.000 anys, aproximadament. Aquestes cadenes constitueixen, per tant, una eina molt valuosa per construir arbres genètics i detectar els moments de la història on les espècies es van anar diversificant.