Un criador català revoluciona l'educació canina

L'art d'educar gossos flueix de manera innata per a Jordi Fontrodona. Amb un gest, una mirada o un to de veu calculat, aquest etòleg caní de Viladamat (Alt Empordà) aconsegueix que els seus gossos l'escoltin atents i l'obeeixin. Després de més de 20 anys analitzant com interactuen els gossos i com es relacionen amb els éssers humans, Fontrodona ha desenvolupat un mètode únic per criar cadells "socialitzats i equilibrats"; gossos amb un caràcter preparat i capaços de reaccionar amb sensatesa en tota mena de circumstàncies.

Fontrodona treballa bàsicament amb bòxers. Té 35 femelles i 9 mascles, cosa que el converteix en un dels criadors més importants d'aquesta raça a Espanya. "El bòxer és el gos més sensible i dòcil i s'adapta a totes les situacions. És un tot terreny", diu. L'etòleg aplica un tractament als cadells des del naixement. No es tracta de grans tècniques d'ensinistrament, sinó d'inculcar valors a través d'intervencions molt subtils. Segons el criador, les primeres 15 setmanes de vida són essencials perquè és la fase en què se li formarà el caràcter.

DETECTAR EL DOMINANT

Des del naixement, l'observació és crucial per llimar les diferències entre els ca-

dells i evitar comportaments traumàtics. A partir del tercer dia sol detectar quins cadells són els dominants perquè, malgrat que encara no hi senten ni hi veuen, es guien per l'olfacte i recorren a les mames amb més llet de la mare. En canvi, els més submisos es queden enrere a l'espera que els seus germans acabin. Una vegada detectades les diferències, "la cadellada s'ha d'equilibrar". Només canviant de lloc els petits, aconsegueix calmar el temperament d'un i espavilar el de l'altre i ensenyar-los a compartir.

Fontrodona barreja cadellades per fomentar la convivència de gossos de diferents caràcters. Els cadells aprendran així a evitar conflictes. En aquesta sociabilització, Fontrodona també fa conviure dues mares amb una sola cadellada o dues cadellades amb una sola mare. L'objectiu és reforçar la confiança de la progenitora en altres membres de la mateixa espècie i en els humans. El resultat més visible és que a la finca de Viladamat qualsevol pot agafar un cadell sense que a la mare se li desperti cap instint de protecció agressiva.

Altres exercicis consisteixen a acostumar els cadells a escoltar tota classe de sorolls per evitar caràcters espantadissos. També els introdueix en situacions que viuran amb els seus amos, com anar en cotxe.

A CASA AMB ELS AMOS

Notícies relacionades

La inexperiència i la divisió del conclave abonen la incertesa

L’Anticrist a les portes

Fontrodona creu que a partir de la vuitena setmana és el moment ideal perquè els cadells continuïn la seva etapa d'impregnació a casa dels amos. "Se'ls ha d'ensenyar sense càstigs ni amenaces. Pegar sempre és contraproduent perquè l'únic gos que mossega és el que té por o és salvatge. El gos aprèn per insistència. Per prohibir hem de ser contundents amb gestos i paraules". A partir dels sis mesos, Fonrodona corregeix conductes no desitjades. "Comparant-lo amb un nen, és l'etapa en que va a l'escola".

Un dels objectius de Fontrodona és col.laborar amb la Facultat de Psicològia de la Universitat de Girona en teràpies per a persones amb alguna discapacitat. "Els meus gossos són equilibrats i tenen un caràcter adequat per participar en teràpies. Són animals que poden aportar autoestima i seguretat a aquestes persones".