L'entrevista amb Antonio de Lacy // Àngels Gallardo

"Els cirurgians tenim molta agressivitat"

Cirurgià intestinal. Ha convertit l'Hospital Clínic de Barcelona en una referència mundial en l'extirpació del càncer de còlon sense tallar l'abdomen, amb cànules de laparoscòpia.

3
Es llegeix en minuts
ÀNGELS GALLARDO / BARCELONA

--Vostè ha extret, per primera vegada a Espanya, una vesícula biliar per la boca. ¿Com va arribar a aquesta filigrana?

--Vaig optar per fer-la, conscient que em precipitava en el temps. Molt pocs hospitals al món estan iniciant la tècnica quirúrgica que utilitza els orificis naturals de l'organisme. Vo- líem demostrar que si no es travessa la paret de l'abdomen, el període postoperatori és més curt. Estàvem en condicions de fer-ho i teníem l'absoluta seguretat que la pacient no corria cap risc. També hi va influir la necessitat de trobar estímuls per continuar endavant.

--¿Quin tipus d'estímuls?

--L'econòmic, per exemple. Donant a conèixer aquesta intervenció hem aconseguit que l'hospital ens cedeixi un gran quiròfan per a cirurgia experimental. Equipar-lo costava entre 300.000 i 600.000 euros. La indústria tecnològica ja ens ha donat aquests diners, més 800.000 euros més perquè entrenem cirurgians de tot el món. Publicar-ho ha sigut un revulsiu important i, per descomptat, ens ha millorat l'ego.

--A partir d'ara, ¿les vesícules biliars s'extrauran per la boca?

--És molt difícil, perquè el nivell d'èxit quan s'opera per laparoscòpia cànules amb càmera i bisturí, que entren a l'abdomen per petites incisions externes és tan bo que costarà superar-lo. Però és evident que la cirurgia del futur utilitzarà els orificis naturals del cos per extreure òrgans i tumors, i la nostra operació pot servir per preparar aquest futur.

--¿Serà possible operar altres òrgans a través de les vies naturals?

--Jo penso que sí. En animals d'experimentació ja s'han extret així ronyons i melses malaltes.

--¿De quins orificis es tracta?

--La boca, la vagina, el recte i la bufeta urinària. Els cirurgians es comencen a preguntar, ¿què és més arriscat, entrar per la boca i tallar una mica l'estómac, per dins, per accedir a la vesícula, o obrir externament la paret abdominal? La posició dels cirurgians és clara: segur que és més fàcil operar a través de l'interior de l'estómac, que cicatritza més bé que una ferida abdominal oberta. Però, alerta, primer s'ha d'aprendre a tancar bé l'estómac.

--¿D'on va sorgir aquesta idea?

--Probablement, com sol passar tantes vegades en medicina, algú va entrar un dia per error a la cavitat intestinal mentre operava l'estómac, va explorar el que havia passat, i es va adonar que era una via d'accés fàcil.

--¿Quin és l'objectiu de tot això?

--Fer un pas més i veure si podem millorar les complicacions del postoperatori. La indústria de tecnologia quirúrgica també ens hi empeny. D'aquí a quatre o cinc anys, tota la cirurgia digestiva es farà combinant en una mateixa intervenció la laparoscòpia, l'endoscòpia varetes quirúrgiques flexibles i la imatge de l'ordinador. Aquestes tècniques milloren la supervivència.

--El que explica, ¿no és ciència-ficció per a la majoria de cirurgians?

--Sí. Però no crec que s'hi resisteixin. Ja ho van intentar fa anys amb la laparoscòpia, i es van equivocar.

--¿Com opera diàriament, vostè?

--Estem especialitzats en càncer de còlon i cirurgia de l'obesitat. Tot ho fem per laparoscòpia sense tall de bisturí. A la resta d'hospitals de Catalunya, i d'Espanya, un 90% d'aquesta cirurgia encara es fa obrint l'abdomen.

--¿Com és això?

--Els serveis estan molt jerarquitzats i hi ha una certa resistència a deixar de fer allò que es domina. La majoria de cirurgians que vénen a aprendre noves tècniques procedeixen de la resta d'Europa, Israel, el Pròxim Orient i Sud-àfrica. Molt pocs són espanyols.

--Vostè es defineix com a cirurgià, abans que metge.

--Els cirurgians tenim molta agressivitat, un grau d'agressivitat continguda superior a la mitjana de la població, i som més pràctics que els metges. També som més extravertits i tenim un ego molt important. Al metge li interessa el diagnòstic de la malaltia, al cirurgià el que li importa és anar a buscar el resultat. La nostra relació amb el malalt és molt intensa i immediata. Jo sempre em sento totalment responsable del que els passi als meus pacients. El metge delega en els medicaments. Continuo sense poder dormir cada vegada que faig una operació complicada.

--Hi ha la creença que el cirurgià té un gran equilibri mental i capacitat de concentració.

--No m'atreviria a dir tant. És evident que s'ha de tenir una certa habilitat manual. Que no et caiguin les coses de les mans. Els grans cirurgians tenen una manera suau i especial de manipular els objectes. Jo en vaig aprendre veient Josep Maria Gil Vernet: acariciava els òrgans quan els extreia. La cirurgia només és habilitat i perícia. Un mico barroer podria operar, de manera mediocre.

Notícies relacionades

--¿Es prepara físicament?

--Procuro córrer. Quatre dies a la setmana, opero 12 hores seguides.